RSS2.0

LES TIC I LA DISCAPACITAT

Blog destinat a difondre i assessorar sobre les noves tecnologies de la comunicació i la informació per a les persones amb discapacitat i/o amb necessitats educatives especials.

LEER LA VERSIÓN DEL BLOG EN ESPAÑOL
READ BLOG IN ENGLISH

Creen una "màquina de veure" portàtil per a persones amb discapacitat

dijous, 15 de gener del 2009

La científica nord-americana Elizabeth Goldring, deficient visual, ha desenvolupat al costat del seu equip de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) una "màquina de veure" portàtil que permetrà a persones amb discapacitat visual veure imatges captades per una cambracàmera o procedents d'un vídeo.

El dispositiu, basat en les tecnologies de pantalla de cristall líquid (LCD) i de díode emissor de llum (LED), es provarà en pacients amb discapacitat visual i costarà menys de 500 dòlars (uns 377 euros, al canvi actual).

Després de 20 anys d'investigació, i amb una "màquina de veure" de sobretaula a les seves esquenes, Goldring ha ideat un dispositiu portàtil que permetrà a les persones que no poden veure apreciar imatges procedents de vídeos, a ordinadors i a càmeres de fotos.

Tot va començar amb una visita de la científica l'oftalmòleg quan era completament cega.

Per determinar si tenia alguna part de la retina no feta malbé, l'especialista va mirar en l'interior dels seus ulls amb un oftalmoscopi d'escàner làser, SLO en les seves sigles en anglès.

Amb aquest instrument van projectar una simple imatge directament a la retina, més enllà de les hemorràgies de l'ull que van contribuir a la seva ceguesa i Goldring va poder veure-la. A partir d'aquí, va utilitzar l'aparell, que costa més de 75.000 euros (gairebé 100.000 dòlars), per a altres experiències visuals: veure la cara del seu metge, per exemple. I va ser llavors quan es va proposar desenvolupar una màquina més accessible i pràctica, aconseguint el 2006 una primera versió de sobretaula que costa uns 3.000 euros (menys de 4.000 dòlars).

Ara ha acabat una versió portàtil "relativament barata" perquè substitueix el làser del SLO per una font de llum d'alta intensitat molt menys costosa, el LED.

La màquina mesura 12,7 centímetres quadrats i s'utilitza amb un trípode flexible en la part superior del qual s'instal·la una cambracàmera digital. Les imatges que capta la càmera viatgen a un LCD il·luminat per LED (igual com ocorre a les televisions i cambrescàmeres actuals) i aquesta informació visual es concentra en un petitíssim punt de llum que es projecta a l'ull.

Goldring ha provat amb èxit la seva creació, però ara és el moment que altres persones amb problemes visuals facin el propi i demostrin finalment la seva eficàcia.

La científica es mostra emocionada no només perquè pot sortir a passejar amb aquest dispositiu, sinó perquè a més aquest li permet prendre fotografies i veure-les després, una cosa que el deixa "expressar-se visualment amb el seu ull cec".


Font: SID (Servicio de información sobre Discapacidad)
-------------------------------------------------------------------------------------
Diversitat Funcional Blog: http://discapacitat.blogspot.com






La ciutat de València (Espanya) acull des de matí un curs d'accés a les noves tecnologies per a persones grans sordes

dilluns, 12 de gener del 2009

La Regidoria de Benestar Social i Integració de l'Ajuntament de València, dins del Programa 'Noves Tecnologies per a la gent gran, i l'Obra Social de Caixa Castella la Manxa, en col·laboració amb la Federació Valenciana de Sords (Fesord), han organitzat un curs de tres setmanes de durada per a la gent gran sorda que s'iniciarà matí, dilluns, segons van informar fonts municipals en un comunicat.

Per atendre a les persones majors sordes, aquest curs --que es desenvoluparà a l'aula Urbana 14 de Caixa Castella la Manxa, situada a l'Avinguda de l'Antic Regne-- comptarà amb un professor especialitzat i un intèrpret de la llengua de signes, tal com ha anunciat la Regidora. Els continguts que es treballaran en el curs són maneig de l'ordinador, Internet, correu electrònic i fins i tot practica amb càmeres digitals.

La regidora de Benestar Social i Integració, Marta Torrado, va subratllar que l'objectiu principal del programa és "introduir al món de la informàtica les persones majors de la ciutat".

En aquest sentit, va indicar que "no s'ha deixat de costat als majors amb dèficits específics per a la comunicació" perquè, segons va assenyalar, "per a ells l'accés a les noves tecnologies és, si cap, més necessari i positiu, ja que els permet utilitzar un instrument nou de connexió amb el món".

Torrado va incidir en la voluntat del consistori que "els majors siguin al dia en informàtica" ja que, segons la seva opinió, "són molts els beneficis que poden obtenir amb això, com el poder accedir a tot tipus d'informació, disposar d'una nova via de comunicació amb la societat, conèixer altres persones i compartir experiències i sentiments." "D'aquesta manera es poden evitar problemes de solitud i d'aïllament, com pot ocórrer amb els afectats per hipoacusia en els seus diferents graus", va manifestar.

L'Obra Social de Caixa|Capsa Castella la Manxa, sensibilitzada amb el col·lectiu dels majors i la discapacitat, ha dissenyat aquest programa pioner en la Comunitat Valenciana, a fi de facilitar unes eines que permetin connectar tots els valencians majors de 60 anys a una societat complexa, dinàmica i globalitzada, en la qual l'accés a la informació es converteix en una condició necessària per ser ciutadans del món.

Marta Torrado va apuntar, a més, que aquesta acció és "una més de les que des de l'Ajuntament de València s'han impulsat a través d'aquesta Regidoria, com a conseqüència de l'interès de la corporació pel col·lectiu de majors." Finalment, va assegurar que es pretén donar continuïtat als cursos, comptant amb l'ajuda de l'Obra Social de Caixa|Capsa Castella la Manxa.

Fonts:
Europa Press (11/01/2009)
SID http://sid.usal.es/mostrarficha.asp?ID=32833&Fichero=1.1

__________________________________
Portal web DIVERSITAT FUNCIONAL
http://discapacitat.blogspot.com
http://www.diversitatfuncional.org






La Fundació espanyola Mapfre distribuirà pissarres digitals a nens amb discapacitat visual per ajudar-los en els seus estudis

dissabte, 10 de gener del 2009

Entendre el que posa en una pissarra que és lluny pot suposar una gran dificultat per a un nen amb discapacitat visual, però aquest obstacle pot ser salvat mitjançant les noves tecnologies, o almenys això és el que pretén un projecte de l'Institut d'Acció Social de Fundació Mapfre en col·laboració amb l'Associació Guipuscoana de Deficients Visuals (AGI).

Concretament, el projecte 'Estudiar l'impacte de les pissarres digitals interactives en els alumnes amb discapacitat visual', que es desenvoluparà al País Basc i que es va presentar avui, consisteix a dotar aquests xavals d'una pissarra digital perquè, després de la seva utilització, es pugui constatar si millora o no el seu rendiment acadèmic.

L'Institut d'Acció Social de la Fundació Mapfre, creat el gener de 2006, pretén contribuir al desenvolupament i progrés de la societat, aportant recursos destinats a la millora directa o indirecta de les condicions de vida de les persones i col·lectius més desfavorits dels països en els quals Mapfre està implantada.

L'activitat d'aquest Institut se centra principalment en la promoció de projectes relacionats amb la integració social de les persones discapacitades a Espanya. Per la seva part, l'AGI es va crear l'any 1980 a fi de promulgar la integració social dels discapacitats visuals a Guipúscoa.

Fonts:
Terra (08/01/2009)
SID http://sid.usal.es/mostrarficha.asp?ID=32811&Fichero=1.1

__________________________________
Portal web DIVERSITAT FUNCIONAL
http://discapacitat.blogspot.com
http://www.diversitatfuncional.org






Internet Explorer 8, més sensible als internautes amb discapacitat

divendres, 9 de gener del 2009

Solidaritat Digital (09/01/2009)

Microsoft, l'empresa informàtica creada per Bill Gates, presentarà aquest any l'última versió del seu navegador Internet Explorer, la vuitena, que contempla una substancial millora de la seva accessibilitat, dirigida fonamentalment als usuaris amb discapacitat, tal com ha informat la companyia a través de la seva pàgina web.

La nova versió del navegador disposarà d'un nombre major de comandes (dels que s'executen amb el teclat) per facilitar la navegació sense necessitat del ratolí, una característica pensada per als usuaris amb discapacitat visual o mobilitat reduïda, encara que també és útil per a la resta d'internautes, ja que permet realitzar amb major rapidesa certes tasques.

Així mateix, Internet Explorer 8 millorarà el zoom per ampliar la mida dels elements que constitueixen les pàgines web, que ja era present en la seva versió anterior, Internet Explorer 7, però que s'ha perfeccionat en aquesta.

El nou zoom permet augmentar els elements i la lletra i visualitzar-los amb major nitidesa i definició, al mateix temps que adapta la mida del lloc web, de manera que es podrà veure complet sense necessitat de desplaçar-se horitzontalment, com succeïa en l'anterior versió.

Finalment, una de les incorporacions noves del navegador és la que ajuda als usuaris a veure determinada pàgina de manera organitzada en incloure, al costat de la barra de direccions, un botó denominat "vista de compatibilitat", que permet visualitzar d'una forma més eficient la pàgina, i també corregir errors com imatges, menús o texts fora de lloc.

Font: SID http://sid.usal.es/mostrarficha.asp?ID=32813&Fichero=1.1

__________________________________
Portal web Les TIC i la Discapacitat

http://discapacitat.blogspot.com
http://www.diversitatfuncional.org






Senzilles adaptacions tècniques permeten treballar diverses persones amb discapacitat a la Televisió

Aquí us deixo unes històries de tres persones amb discapacitat que mitjançant senzilles adaptacions tecnològiques han pogut integrar-se en els seus llocs de treball a la televisió d'Espanya i Catalunya amb normalitat.

La discapacitat a la petita pantalla

Amb 13 anys Nuria del Saz, a causa d'una degeneració de la retina, es va quedar cega, encara que aquesta discapacitat no li ha impedit presentar el "Telenoticias"de Canal Sud 2 des de fa deu anys. Tampoc la sordesa que afecta a Paloma Soroa no ha impossibilitat a aquesta jovencísima estudiant de fisioteràpia per a ser la cara del programa de TVE "A llengua de signos".Con més taules que les seves companyes, Gloria Rognoni va ser la primera presentadora en cadira de rodes que es
va posar davant de les cambres i va conduir el magazine "Bons dies, Cataluña",de TV3.Tres dones valentes, tres històries diferents unides per una mateixa professió.

La carrera de Nuria del Saz, presentadora de televisió cega, en el periodisme va començar com un cúmul de desigs i circumstàncies. Des de petita li agradava escriure i la comunicació, i va tenir la sort que la seva família el recolzés muntant-li una emissora de ràdio a casa quan era encara molt jove. Aquest fet va ser essencial perquè es decidís, però també la seva experiència en Ona Zero durant la Expo"92,de on va sorgir l'oportunitat de treballar com a professional en Madrid."Finalmente no em vaig ser a la capital i vaig entrar a la Universitat de Periodisme. Vaig començar a treballar com a presentadora del "Telenotícies" el 1998, en Canal Sud 2, sentint una mica de vertigen per tot el que comportava el lloc. Vaig haver de demostrar que podia fer-ho no només per mi, sinó per tot el col·lectiu. Llavors, no em sentia com un estendard de la discapacitat, però tenia clar que ho volia fer bé per la gent que m'havia recolzat. Havia de demostrar que les persones amb discapacitat podíem realitzar treballs insòlits fins llavors com podia ser presentar un informatiu en televisió", recorda del Saz.

La dificultat real que va trobar aquesta periodista al principi de ser presentadora va ser la seva relació amb una redacció i amb programes informàtics totalment visuals que, posteriorment, van ser adaptats pels informàtics de Canal Sud i l'ONZE. En aquells moments, algun company de Nuria del Saz es va sentir més desubicat que ella perquè no sabien fins i tot quin punt la periodista podia desenvolupar el seu treball. Tanmateix, tots els recels van desaparèixer al tercer dia, quan van comprovar quina era la seva dinàmica real.

Hi va "haver fins i tot algunes companyes que em van preguntar si havien d'aprendre braille per treballar amb mi, però ja van veure que no. Al principi llegia en braille, però vaig deixar aquest mecanisme perquè van sorgir sistemes més avançats i, en l'actualitat, després de deu anys presentant l'informatiu, tinc com una espècie d'autocue que parla. En lloc de llegir el text a la pantalla com fan altres presentadors, ho escolto.

És una altra forma de llegir i crec que és la millor perquè les persones cegues llegeixin tan de pressa com les vidents", assegura del Saz. Al principi, del Saz havia de compensar la falta de velocitat del braille amb la memòria, per aquest motiu revisava molt els seus texts per estar segura de cada coma. Actualment, treballa amb un ordinador connectat en xarxa amb el sistema de Canal Sud. L'única diferència amb els seus companys és que la seva computadora té adaptacions que el sintetitzador que utilitza li pugui verbalizar el que hi ha escrit, de tal manera que accedeixi a tot el contingut que hi ha al servidor de notícies, així com permetre a la resta de redactors llegir el que ella escriu. La periodista obté els seus documents d'una impressora que imprimeix en braille.

El 2004 el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi) va premiar a Canal Sud per la integració soci-laboral del col·lectiu de persones amb discapacitat i va destacar la presència de Nuria del Saz com a presentadora cega. "Va anar un orgull tremend per a mi perquè per la meva tasca estaven premiant a la cadena. Hi ha bones experiències d'integració laboral de persones amb discapacitat en altres empreses, però en mitjans de comunicació, i encara més en televisió, no és així. Qualsevol periodista pot verificar el treball que costa arribar fins una redacció de televisió i encara més que es valori el treball que desempenyores. A més, la meva trajectòria d'aquests últims anys demostra, precisament, que és possible i que el meu treball, com molts pensaven, no és només flor d'un dia. Aquí seguim deu anys després", sosté del Saz.

Amb la pràctica, la periodista ha adquirit una destresa especial i sap quan alguna cosa no va bé en plató. No "ho sabria explicar, però quan alguna cosa falla ho intueixo. És tot qüestió de pràctica. Quan faig l'informatiu sé quan he de parlar i quan callar. Encara que clar, també es fica la pota i per a això està el "pinganillo", per avisar-me de qualsevol cosa, per exemple d'un error tècnic com que no surtin els vídeos. És gairebé igual que per a un presentador que veu perquè al final prenem molt poques decisions per nosaltres mateixos. El treball en televisió és un treball en equip i sempre estàs a l'expectativa que et diguin que ve a continuació", assegura del Saz.

Nuria del Saz,a els seus 34 anys de nou complerts, compagina la seva tasca professional amb la de poeta, donant recitals i apareixent en antologies poètiques. De fet, fa un parell d'anys, va publicar un llibre titulat "Ànima atrapada" gràcies al finançament de l'ONZE.

"Vaig començar a escriure poesia quan tenia 16 o 17 anys i vaig anar conservant els poemes perquè tenien valor per a mi. Mai no vaig saber que pogués tenir-lo per a d'altres, ni vaig pensar a publicar-los. La veritat és que tenir un llibre al carrer obre les portes a qualsevol escriptor. Espero que es publiqui el meu segon llibre", relata la periodista."Pero la meva principal ocupació és la meva filla. És a dir, al matí estic a la televisió, des de les set, fent l'informatiu; sobre les 3 arribo a casa i, sens dubte, tota la tarda és per a Diana. Abans tenia temps per escriure i per pensar el que volia escriure, per penedir-me i per tornar a escriure-ho. Quan sorgeix una gala, un recital o un treball extra del "Telenotícies" el meu marit ve amb mi, es cuida de la nena i després ens n'anem els tres a casa", afegeix del Saz.

Tanmateix, aquesta periodista cega sap que tenir una discapacitat i ser contractat per un mitjà de comunicació és difícil que ocorri. No "ens contracten per desconeixement. Creuen que la persona amb discapacitat necessita molta ajuda, que costarà adaptar el seu lloc de treball o que no retrà igual que una altra persona.

Moltes vegades no es tracta de produir en termes quantitatius, sinó qualitatius perquè no tots els treballadors d'una empresa produeixen igual. Caldria buscar en què pot ser bo o competent una persona i potenciar les seves capacitats.

Els mitjans de comunicació contracten menys persones amb discapacitat per ignorància. L'irònic és veure que molts empresaris d'altres rams contracten gent amb discapacitats i estan contentíssims amb la seva elecció. Si són bons treballadors, repeteixen, garanteix la periodista. "Els primers que hem de treure'ns les limitacions som els propis éssers humans perquè conec persones que no tenen discapacitat i, tanmateix, estan plenes de limitacions.
L'eliminació de barreres comença per un mateix, però no acaba només allà. Pots ser molt valent i tenir molt ímpetu i determinació per fer coses i ser molt lluitador, però si l'entorn no t'és propici en faràs poc. Sens dubte, la persona amb discapacitat ha de sortir de casa i de deixar de pensar que la seva meta és impossible. No els nego que no sigui difícil perquè fàcil no hi ha gairebé res per a ningú, però cal intentar-ho i no trucar-se només a una porta. Cal insistir, ser molt perseverant. Però queda molt treball per fer per la nostra part i per part de la societat. La vida no està resolta per a les persones amb discapacitat, ni molt menys", assegura del Saz.

COLOM SOROA
Colom Soroa té 21 anys, és estudiant de fisioteràpia i s'ha convertit en la primera presentadora sorda de Televisió Espanyola. Aquesta jove, que compagina els seus estudis amb el treball, encara no dóna crèdit a què tot ocorregués tan de pressa. Va "ser una casualitat, em vaig assabentar que feien proves, em vaig presentar i em van seleccionar. No m'ho esperava, però va ocórrer així. El programa no és en directe, però el gravem com si ho fos. Així que existeixen els mateixos nervis, les mateixes presses i el ritme que imposa l'actualitat. En realitat, no tinc gaires dificultats per fer-ho. Utilitzo un autocue on puc llegir el que dic i sempre tinc un regidor que m'avisa quan i a quina cambra m'he de dirigir. A més, conte sempre amb els meus companys amb qui és agradable treballar", explica Soroa.

Colom Soroa posa la de cara al programa "A llengua de signos",una porta oberta a la informació per a les persones sordes, un lloc on qualsevol persona amb discapacitat auditiva pot sentir-se còmoda perquè el programa s'interpreta a la llengua de signes i amb subtítols. "Sens dubte, en un espai en el qual es parla d'integració i accessibilitat no podem discriminar ningú. Qualsevol oient pot veure'ns i sentir-nos perquè també els nostres continguts van a llengua oral, el que anomenem veu en off. És un programa per a tots, sords i oients que s'emet per La 2 de TVE",asegura Lola Herrera, directora del programa.

La dificultat que troba l'estudiant de fisioteràpia en exercir el seu treball de presentadora de televisió es focalitza, sobre tot ,al llegir el autocue."Un presentador oient llegeix directament. En el meu cas, he d'adaptar el text a la llengua de signes, ja que l'estructura d'una i una altra llengua és diferent. És una mica així com estar llegint en espanyol una cosa que has de dir en anglès. El bo d'"A llengua de signes" és que és un programa informatiu pensat per a nosaltres.

Cap altra cadena nacional no ens apropa la informació a la nostra llengua i és a més un curs per expressar les nostres necessitats i vivències amb reportatges on les persones sordes són les protagonistas.",atestigua l'estudiant.

"La gent té el concepte que nosaltres, les persones amb discapacitat, som inferiors, que no som capaços de fer el que fa la majoria. El terme "discapacitats" implica de per si tenir molts prejudicis. En realitat, tots som discapacitats perquè no estem preparats per incloure'l tot en la vida. La capacitat o no capacitat d'una persona depèn d'ella mateixa", sosté Soroa. "Conec el silenci, el silenci absolut. És cert que en no sentir, desenvolupem més altres sentits, per exemple, el tacte, sentim més les vibracions o la vista, detectem moltes coses que als oients els poden passar desapercebudes.

Però el gran desavantatge és que no tenim un accés en igualtat ni a l'educació ni a la informació, per no parlar de l'accés al mercat laboral", denúncia. Tanmateix, per a aquesta jove l'important és tenir metes i lluitar per aconseguir-les. Segons Soroa, sempre es troben obstacles al camí, però la clau hi ha en no rendir-se. "Per a mi, treballar amb Paloma és una cosa molt fàcil, en realitat és ella que me'l posa fàcil i no al revés, com podria pensar molta gent. Ens entenem a la perfecció i capta ràpidament la idea del que volem transmetre al públic que veu el programa.

A més, Paloma té una qualitat molt important en un treball com a aquest: mai no perd el sentit de l'humor, crec que gaudeix fent el que fa i això es nota",mantiene la seva cap. L'experiència de ser presentadora en televisió li ha brindat a Soroa conèixer de primera mà el món de la televisió, el treball dels periodistes i com transmetre la informació al públic.

Afirma que el que més l'il·lusiona és poder fer-ho a través de les seves mans. Ella resol els incidents com una professional més. En el seu programa, on l'actualitat canvia ràpidament, de vegades no és possible avisar-la amb molta antelació. "

Tanmateix, Paloma controla perfectament la situació, es posa molt seriosa, tanca els ulls per veure com diria a llengua de signes aquella última hora i sense fer perdre un minut de l'enregistrament l'improvisa davant de la cambra. Sí, no hi ha cap diferència respecte al que fa qualsevol altre presentador de televisió", assegura Hernández.

Segons la directora del programa, Paloma aporta molt a "A llengua de signes" perquè és sorda i perquè qui millor que ella per saber el que necessiten les persones amb la mateixa discapacitat.

"Ens dóna moltes pistes en aquest sentit. La seva opinió té molt pes en el programa perquè, en realitat, és el reflex del que opinen moltes persones sordes com ella a Espanya", apuntala Hernández.

GLÒRIA ROGNONI

Glòria Rognoni era una jove actriu quan va callar d'una tarima enlluernada pels focus de l'equip de televisió que estaven gravant part de l'assaig d'un muntatge d'"Els Joglars" al Teatre Romea de Barcelona.

"Em vaig desplomar i una de les vèrtebres va seccionar la medul·la provocant-me una paraplègia. La meva vida va canviar radicalment. En cas de ser una persona que estava treballant en una companyia de teatre, viatjant per Europa, a quedar-me nou mesos en un hospital, hi ha una gran diferència.
Anar en cadira de rodes no és simplement no caminar, es veuen afectades moltes coses. Has d'aprendre a viure de nou. Tot el procés d'adaptació cal assimilar-lo molt lentament", manifesta Rosigni. En aquells moments, l'actriu es va plantejar canviar de vida completament, deixar les taules, perquè li semblava impossible mantenir la seva professió, i estudiar medicina.

Tanmateix, quan Rosigni va sortir de l'hospital, gràcies a una oferta del grup de teatre La Claca, l'actriu va poder continuar vinculada al món del teatre, encara que aquesta vegada des d'una altra posició, la direcció. Després d'estar amb aquest grup un temps i un altre amb el que ella aconsegueix denominar la seva escola de vida,"Els Joglars",decidió treballar pel seu compte. En l'actualitat, porta deu anys dirigint un grup de teatre de discapacitats psíquics i malalts mentals.

"El meu treball amb ells m'ocupa molt temps, assaig amb el grup quatre dies a la setmana. Les obres tenen un nivell professional; de fet, rebem el premi "Ciutat de Barcelona" en 2004.El públic se sorprèn davant del treball d'aquestes persones perquè estan acostumats a escoltar en televisió els casos de malalts que han pergeñado algun desastre.

Tanmateix, no tots els perpetren i sí tots tenen grans capacitats. Tracte que això surti a la llum perquè tot el mèrit és de ellos",declara Rognoni. L'actriu assegura que encara que va passar en cas de ser una persona amb molta mobilitat a estar asseguda en una cadira de rodes, moralment no va suposar un gran canvi perquè es va integrar immediatament al teatre. "L'accident va suposar un cop que em va tallar la vida per la meitat i això, precisament, és el que vaig intentar plasmar quan vaig preparar la cerimònia dels Jocs Paralímpics del 92.Pasas de la foscor a la llum, et tornes vell i nen alhora, nen perquè necessites ajuda, et topes amb una escala i no pots pujar-la, perds independència. Però alhora ganes una maduresa enorme.

En aquells moments et canvia completament l'escala de valors. D'una banda, estàs en la foscor, però per un altre, un distanciament savi i sa et fa arribar a la llum. No és tot negatiu, ni gaire menys. No hi ha dubte que arribes de cop a comprendre i a mimetitzar-te amb totes les persones que sofreixen.

Des que vaig en cadira de rodes sigues que les persones amb discapacitat tenim una altra visió de la realitat que és molt vàlida, una altra manera d'empatizar amb el dolor d'altres persones interessantíssima. Per a mi aquesta experiència de l'accident no deixa de ser un enriquiment", garanteix l'actriu.

Glòria Rognoni pensava que dirigir les cerimònies de les paraolimpíades li quedava molt gran, però li van convèncer al·legant que qui millor que ella, una persona amb discapacitat, per assegurar el missatge intrínsec de tal esdeveniment. "Com ho vaig fer bé, em va donar certa popularitat i en acabar l'esdeveniment em van anomenar de TV3 per ser tertuliana del programa "Bons dies, Cataluña",y el vaig acceptar. A partir d'allà, qui conduïa el magazine, Mari Pau Huguet, va voler abandonar el lloc a causa del treball immens que comportava. Va ser llavors quan em van proposar que el portés jo.

El projecte em va semblar difícil perquè no era periodista; tanmateix, vaig proposar que ho provéssim. Vam estar assajant durant una setmana i va resultar. Sempre penso que quan et ve una cosa, abans de dir que, no ai per provar. Allà em passava les hores realitzant entrevistes i l'experiència va ser molt interessant, encara que també un esforç brutal, que s'acumulava al treball que em donava la meva filla de dos anys. Ara en té 18", compte Rosogni.
Va conduir el programa durant dues temporades. Després el va deixar i va tornar al món del teatre. "Em cridaven d'altres cadenes i em deien que era la primera presentadora en cadires de roda i que quin exemple estava donant per a altres persones amb discapacitat. Jo sempre deia que no era un referent per a elles, perquè les persones amb discapacitat, totes, sabem de la qual cosa som capaços. Per a mi l'exemple es va donar a les persones sense discapacitat que des de casa comprovaven que una persona amb discapacitat no tenia cap problema en conduir un programa com aquell.

La veritat és que en TV3 no es donava cap importància al tema de la cadira de rodes", assenyala l'actriu. "Vam fer poques entrevistes a discapacitats perquè en el programa es volia tractar amb naturalitat el tema de la discapacitat. Però em consta que fins a cert punt, gràcies a la televisió, es va normalitzar una mica la visió d'una persona en cadira de rodes. A mi em parava gent pel carrer i em deien que en veure'm, considerant que era molt més greu la meva situació que la seva afecció, havien sortit fins i tot de depressions.

El problema és que els mitjans de comunicació no contracten persones amb discapacitat per desconeixement total i absolut de les seves capacitats. Les persones amb discapacitat som poc presents en els mitjans de comunicació perquè no es ens llama",se lamenta Rosigni.

"Quan estava en la tertúlia sempre procurava introduir informació sobre la discapacitat. Era llavors quan podia fer el que volia. Hi ha una cosa maligna en aquests empresaris que ens bombardegen amb el culte al cos i amb qui la gent ha de ser perfecta. Això és una estupidesa total perquè quan tens un accident com el meu és quan veus clarament que la capacitat de l'ésser humà no és el seu físic, sinó el seu interior. Les persones que d'alguna forma rebutgen o no accepten les persones amb discapacitat s'estan perdent una cosa molt interessant. El món de la imatge, del superficial és malèvol.

Culpo les persones que tenen cert poder per no integrar més les persones amb discapacitat per la seva pròpia inconsciència", apuntala Rognoni. Tanmateix, és positiva i afirma que encara que sempre es troba barreres, també a persones que l'ajuden a superar-les. Per exemple, quan la directora de teatre marxa a qualsevol part del món, no pren aquestes barreres en consideració perquè està convençuda que si troba problemes, aquests "sempre se solucionen.

Molts éssers humans són conscients del que hi ha, i surt d'ells la seva vena solidària i t'ajuden i et comprenen. Així se'n pot anar pel món. He passat Por moments difícils en els que sembla que no pots més. Però sempre pots. Cal viure", conclou Rognoni.

Fonts:
Solidaritat Digital (08/01/2009)
SID http://sid.usal.es/mostrarficha.asp?ID=32822&Fichero=1.1

__________________________________
Portal web DIVERSITAT FUNCIONAL
http://discapacitat.blogspot.com
http://www.diversitatfuncional.org






Neix l'Eye Mouse per millorar la versió del Head Mouse

dissabte, 3 de gener del 2009

El projecte Eye Mouse, és un desenvolupament curricular realitzat pels alumnes Nicolás Amaro i Nicolás Ponieman, en el marc de l'assignatura Projecte Final de 6° any de l'Orientació TIC de l'Escola Tècnica ORT Seu Belgrano, els docents tutors del qual són els Professors Juan Ignacio D'Amore i Martha Semken.

Una vegada finalitzat el mateix, es va presentar en el concurs "Innovació Tecnològica 2008" Organitzat per la Càmbra d'Indústria i comerç Argentina Alemanya, on va obtenir el primer premi.Des del començament del projecte, els alumnes van tenir com objectiu, brindar el seu desenvolupament a la comunitat, és per això que el programari es pot descarregar del Campus Virtual de l'Associació ORT Argentina.

La idea d'aquest projecte és que tot aquell que ho necessiti pugui construir-se el dispositiu, al lloc que es trobi, fent ús d'eines i components econòmics que es puguin trobar al comerç.

Passos a seguir:

1. Descarregar el programari des del Campus Virtual ORT

2. Realitzar el procés d'instal·lació (però no executar el programa fins a tenir instal·lada la WEB Cam a la computadora)

3. Obtenir una WEB Cam (de ser possible petita i lleugera), sense filtre infraroig, i si el té se l'ha de remoure (normalment descargolant la part frontal del lent de la WEB Cam)

4. Armar un dispositiu que permeti subjectar la WEB Cam al capdavant.

Per al projecte, els alumnes van utilitzar:

- Casc de soldador, del qual només es va utilitzar la part de la bincha ajustable. Traient-li la Màscara.

- Canó flexible metàl·lica de sanitaris o electricitat, que s'enrosca al casc de soldador i subjecta la cambracàmera, permetent a la mateixa ser ajustada en altura i posició de manera que la cambracàmera "miri" a l'ull de la persona.

- Armar amb LEDs infrarojos (díodes emissors de llum infraroja) una espècie de llanterna que se subjecti al costat de la cambracàmera i permeti "il·luminar" l'ull ( la llum infraroja no és visible per a l'humà, però ho és per a la WEB Cam ).

5. Connectar la WEB Cam a la computadora, si la computadora el sol·licita, s'haurà d'instal·lar el driver proveït pel fabricant de la WEB Cam.

6. Executar el programari Eye Mouse, seguint els passos requerits.

Per obtenir major informació del projecte, pot observar els videos, i presentació desenvolupada pels alumnes.

Canal 7
Video de la ExpoTIC08
Presentació en el concurs Innovacion Tecnologica 2008

Actualment ambdós alumnes es troben finalitzant un instructiu interactiu del projecte (Una vegada finalitzat es trobarà en el blog de l'Orientació TIC ).

Important:

Aquest projecte va sorgir gràcies a la col·laboració de totes les persones per a les que el projecte Head Mouse, projecte d'un emulador de Mouse amb el moviment del cap, desenvolupat l'any 2007, per docents i alumnes de l'Orientació TIC amb la col·laboració de l'INTI i la SECyT, no brindava la solució deseada.Es per això que qualsevol inquietud, consulta o suggeriment, que desitgi realitzar, si us plau enviï un correumail a tic@ort.edu.ar, això ens ajudarà en la millora d'aquest projecte i en la proposta de nous projectes per ser desenvolupats pels nostres alumnes.






TICne: Catàleg de Solucions TIC per a alumnes amb NESE

divendres, 2 de gener del 2009

TICne és un catàleg amb informació i productes disponibles per a l'ús de les TIC per als alumnes amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE); i adverteixen els seus autors que "no és una eina diagnòstica ni prescriptiva. Per a la correcta avaluació i l'assessorament en qüestió de suport a l'alumnat, ha de dirigir-se sempre a un professional".

El cert és que pot ser un instrument molt útil per conèixer les solucions TIC disponibles per a l'esmentat alumnat, gràcies sobretot a l'ampli catàleg que ofereix i al detall de cada una de les solucions que mostra (informació general, característiques tècniques, aplicacions educatives i experiències d'ús).

Inclou a més un interessant "assistent" que en funció de les característiques de l'alumne o de la solució tecnològica, va "guiant" la recerca de recursos. El catàleg es complementa amb un cercador d'eines d'avaluació diagnòstica (no necessàriament tecnològiques), notícies, enllaços, esdeveniments i glossari de termes. Molt recomanable.


Enllaços referenciats:

1. Educació Tecnològica: http://villaves56.blogspot.com/

2. ISTIFC (Institut Superior de Formació i Recursos en Xarxa per al Professorat): http://www.isftic.mepsyd.es/

3. TICne. Catàleg de Solucions TIC per a alumnat amb NEAE: http://ticne.es/






Siafu: l'ordinador per a cecs

divendres, 26 de desembre del 2008

Es tracta de l'interessant concepte d'un ordinador per a cecs. Aquest podria reproduir textos en braille i fins i tot imatges en relleu perquè els no vidents puguin usar un ordinador amb comoditat

El Siafu és un concepte de Jonathan Lucas. Seria un ordinador que en lloc de tenir un monitor, que resulta bastant inútil a qui no pot veure'l, tindria una espècie de tableta capaç de reproduir text i fins a imatges en relleu. Per a fer possible aquest concepte s'utilitzaria un material, que també encara és conceptual, cridat "magneclay" o argila magnètica. Aquesta posseiria la capacitat de crear relleus inflant-se sota estímuls manats per l'ordinador. A més inclouria un programa de conversió d'imatges de 2D a 3D perquè qui no poden veure les imatges puguin sentir-les i comprendre-les amb major facilitat.
La magneclay usaria ones electromagnètiques per a comunicar-se amb la superfície del Siafu i transmetre-li la informació necessària perquè aquesta formi el relleu. El material estaria format per un agent sintètic a força d'oli, que pot modificar la seva forma infinites vegades. No obstant això les formes preses resultarien fermes mentre segueixin rebent una càrrega electromagnètica, de manera que podrien tocar-se sense risc de deformar la imatge.
Per a interactuar amb aquest ordinador, podria usar-se un teclat de nou botons format amb el magneclay. El Siafu inclouria també una zona on es podria "llegir" el que s'acaba d'escriure. Altre mètode seria usar el micròfon incorporat. Aquest, en conjunt amb un programa de reconeixement de veu, que també estaria inclòs en el Siafu, serviria per a poder interactuar amb l'ordinador usant solament la veu. Aquest ordinador seria capaç de mostrar llocs sencers, transmetent imatges i traduint al braille tot el que està escrit en el mateix.
Sens dubte el Siafu seria una solució interessant per als no vidents. Si aquest concepte es desenvolupés, donaria als cecs la possibilitat d'usar totes les opcions que oferixen els ordinadors, una mica que s'està intentant fa temps amb innovacions com l'A-Browser o màquines semblants però mes simples de les quals hem parlat l'any passat.

La capacitat de funcionar amb relleus és el que diferenciaria la Siafu d'altres solucions














Amb un programari dedicat, l'ordinador podria generar relleus de gairebé qualsevol cosa

L'ordinador tindria un àrea dedicada per a poder escriure en ell






Felicitació de Nadal

dimecres, 24 de desembre del 2008



L'empresa Diversitat Funcional S.L. mitjançant el blog "Les Tic i la Discapacitat" els desitja un Feliç Nadal i un any nou 2009 en el que esperem existeixin menys barreres, més oportunitats i millors drets per a les persones amb diversitat funcional (persones amb discapacitat, gent gran o persones amb necessitats educatives especials).

Amb els nostres millors desitjos:



Carlos Garcia y Pedro Cabanes
http://www.diversitatfuncional.net






Plataforma tecnològica per millorar l'accessibilitat de les persones amb discapacitat

divendres, 12 de desembre del 2008

Plataforma tecnològica per millorar l'accessibilitat de les persones amb discapacitat

Europa Press (11/12/2008)

El Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç (MITYC) ha inaugurar avui la Plataforma Tecnològica Espanyola per a la Vida Independent i l'Accessibilitat (eVia), en el context de l'Assemblea general 2008, convocada per a la generació de projectes innovadors que contribueixin a assolir un nivell d'accessibilitat universal per a totes les persones amb discapacitat.

Segons van informar avui, l'acte d'inauguració, va estar presidit pel director de Telecomunicacions i I+D+i de l'Associació d'Empreses de Tecnologies de la Informació i Comunicacions d'Espanya (AETIC), Juan Gascón, i va comptar amb la participació del director d'Accessibilitat Universal de La Fundación ONZE i president de eVia, Jesús Hernández, i el director general de Coordinació de Polítiques Sectorials sobre Discapacitat del Ministeri d'Educació, Política Social i Esport (MEPSYD), Juan Carlos Ramiro, ambdues entitats col·laboradores del projecte.

En l'esdeveniment, Gascón va destacar els beneficis que les noves tecnologies aporten al les persones amb discapacitat, en particular, i a la societat en general, així com els nombrosos estudis que els avalen; malgrat cual, va recordar "la falta de dinamisme d'aquest tipus de dispostivos al mercat i la seva escassa penetració" i la necessitat d'adoptar solucions sobre això.

En aquest sentit, la plataforma, inciativa del MICYT, pretén aconseguir acords de col·laboració entre les diferents empreses dedicades a les àrees tecnològiques que cobreix l'acord, assolint la particpación activa de tots els agents necessaris per a la posada en marxa de solucions implimentades.

Finalment, van assenyalar que per donar sentit a aquesta tasca és necessària la integració nova de tecnologies i la generació de nous models de negoci i facilitar el llançament al mercat de solucions completes i complexes, a través del desenvolupament de projectes d'innovació "que redundin en benefici de la societat en el seu conjunt i de tots els col·lectius que la formen".

Font: SID http://sid.usal.es/

__________________________________
Portal web Les TIC i la Discapacitat

http://discapacitat.blogspot.com
http://www.diversitatfuncional.org






Guia de la joguina 2008

Guia de la joguina 2008

Un interessant document elaborat per AIJU (Institut Tecnològic de la Joguina) per a Educadors i per a pares. En la guia es cataloguen les diferents joguines en funció d'una sèrie de paràmetres: Tipus de Joc, possibilitat d'ús per a nens amb discapacitat, preu orientatiu, contexts d'ús, tipus de funcionament..












Descarregar la Guia de la joguina 2008

http://librospdf.blogspot.com/2008/12/gua-del-juguete-2008.html

__________________________________
Portal web Les TIC i la Discapacitat
http://discapacitat.blogspot.com
http://www.diversitatfuncional.org






La fundació ONCE presenta aquest mes a Sevilla (Espanya) Disc@tel, un projecte de teletreball per a les persones amb discapacitat.

dimarts, 9 de desembre del 2008

La fundació ONCE presenta aquest mes a Sevilla (Espanya) Disc@tel, un projecte de teletreball per a les persones amb discapacitat

Ara toca el torn a Sevilla. Anteriorment s'havia presentat en Madrid.

La Fundació ONCE ha presentat avui a Sevilla el Projecte Disc@tel, una iniciativa d'investigació sobre el Teletreball de persones amb discapacitat en Centres de Comunicació Telefónica, l'objectiu dels quals és la integració real en el mercat laboral d'aquest col·lectiu.

A la presentació han assistit el vicepresident 1r Executiu de Fundació ONCE i president del Grup Fundosa, Alberto Durán, el president de l'Associació Espanyola d'Experts en Centres de Contacte amb Clients (AEECCC), José Luis Goytre i el conseller delegat de Sertel, Santiago Galván, entre altres representants de les empreses que conformen el projecte.

Disc@tel, és una acció conjunta de Sertel, empresa del Grup Fundosa de Fundación ONZE, l'Associació d'Espanyola d'Experts en Centres de Comunicació amb Clients, la Fundació Integralia, la Fundació Alares i el centre especial de Telemàrqueting del Grup Marktel, per fomentar la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat física o sensorial.

Segons les dades extretes de l'estudi elaborat en el marc d'aquesta iniciativa, en l'actualitat hi ha a Espanya més de 3,5 milions de persones amb discapacitat, de les quals prop de 1.300.000 són susceptibles de treballar.

Amb l'objectiu d'augmentar l'índex d'inclusió laboral d'aquest col·lectiu, les entitats que participen en aquest projecte, han avaluat les possibilitats d'adequació dels llocs de teletreball a les potencialitats de les persones amb discapacitat i han introduït en les seves plantilles treballadors amb mobilitat reduïda que des del seu domicili i connectats a la plataforma de la seva companyia, exerceixen el seu treball amb normalitat.

El conseller delegat de Sertel, Santiago Galván ha assenyalat que "actualment la nostra companyia compta amb unes 500 persones amb discapacitat en plantilla, però amb aquest projecte s'arriba encara més lluny, ja que dóna resposta a problemes relacionats amb la conciliació de la vida sociolaboral de les persones amb discapacitat en el sentit més ampli."

Per concloure el vicepresident 1r Executiu de Fundació ONCE i president del Grup Fundosa, Alberto Durán ha destacat que amb aquesta iniciativa "es vol demostrar la rendibilitat econòmica, així com la possibilitat tècnica d'incorporar en les empreses de telemàrqueting a treballadors amb discapacitat que exerceixin les seves funcions des del seu domicili, a fi que les empreses comencin a incorporar aquest mètode de treball."

A més ha assenyalat que gràcies a aquest estudi podem afirmar que "les persones amb discapacitat poden espavilar-se amb èxit en l'entorn del teletreball" però que aquest mètode laboral no ha de "ser una drecera per no haver de fer el món accessible".

Finalment, Alberto Durán ha afirmat que "és important continuar treballant per l'accessibilitat dels entorns laborals" i que encara que cal aprofitar els avantatges que ofereix el món del teletreball, aquest no ha d'utilitzar-se per a invisibilizar encara més el problema de la discapacitat.

Font: SID http://sid.usal.es

__________________________________
Portal web Les TIC i la Discapacitat
http://discapacitat.blogspot.com
http://www.diversitatfuncional.org






Una xarxa social permet a les persones discapacitades conèixer rutes accessibles

Una xarxa social permet a les persones discapacitades conèixer rutes accessibles

Les persones amb algun tipus de discapacitat aviat podran consultar quin és la ruta més accessible per arribar a la destinació escollida a través d'una xarxa social per Internet en la qual trobaran totes aquelles barreres arquitectòniques que dificulten o impedeixen la seva mobilitat dins de la ciutat.

El projecte pretén establir iniciatives orientades a aconseguir un "hàbitat inclusiu" per a homes i dones amb mobilitat reduïda, de manera que s'aconsegueixi millorar la seva qualitat de vida i la seva integració social, han informat a EFE fonts de l'Institut d'Innovació per al Benestar Ciutadà (I2BC), promotor de la iniciativa.

Una cosa tan quotidiana com creuar el carrer o anar al supermercat pot convertir-se en tot un repte per a persones amb discapacitat ja que la ciutat "és plena d'obstacles", per tant, un primer pas per fer-la més accessible és localitzar on es troben aquestes barreres i senyalitzar-les a través d'aplicacions informàtiques com "Google Maps".

Es tracta d'utilitzar eines tecnològiques que ja hi ha al mercat i adaptar-les a la societat, apropant la innovació a tots els ciutadans, han explicat les mateixes fonts, qui han afegit que la prova pilot d'aquesta iniciativa es desenvoluparà a Madrid, Màlaga i Sevilla.

Per conèixer la ubicació de les barreres arquitectòniques existents se seleccionarà un grup de voluntaris amb algun tipus de discapacitat, que disposaran d'un telèfon mòbil amb cambra i un GPS amb el qual podran recollir la incidència i el lloc exacte en el qual es troben, informació que quedarà emmagatzemada en una base de dades amb què posteriorment es durà a terme la xarxa social.

El projecte disposarà de mapes de localització dinàmics en els quals es podran visualitzar els "punts negres", els quals estaran contínuament actualitzats, per a la qual cosa el I2BC ha comptat amb la col·laboració de Technosite, empresa pertanyent a la Fundació ONZE, i el Grup ACT, situat al Parc Tecnològic d'Andalusia (PTA), a Màlaga.

L'objectiu del I2BC és dissenyar i desenvolupar una eina tecnològica d'utilitat "real" i pràctica, amb el potencial de produir un impacte "positiu" en la construcció d'una ciutat "veritablement accessible per a tots".

"Preteníem que les persones discapacitades poguessin identificar de primera mà aquestes barreres que es troben en la seva rutina diària" de manera que se sentissin partícips del projecte, conferint-los a més protagonisme i poder de decisió, perquè "ningú millor que ells no coneix el verdader estat dels carrers d'una localitat", han assenyalat les mateixes fonts.

Per a això els mòbils de què disposaran el grup de voluntaris recolliran informació sobre les característiques de la via com per exemple si compta amb una pendent excessiva, si hi ha absència de passarel·la o si l'ample de la vorera és insuficient, per evitar així aquestes rutes i poder optar per un camí alternatiu.

El projecte, que rep el nom de "Ciutat per a tots", és previst que conclogui el març de 2010, i explica amb un pressupost d'alguna cosa més de 365.000 euros.

El I2BC, situat en el PTA, és un centre promogut per la Conselleria d'Innovació, Ciència i Empresa de la Junta d'Andalusia que busca quin és la necessitat real del ciutadà i utilitza la tecnologia disponible per donar resposta a aquesta demanda "millorant així els entorns de vida de la població".

Font: SID http://sid.usal.es
EFE (07/12/2008)

__________________________________
Portal Las TIC i la Discapacitat.
http://discapacitat-es.blogspot.com
http://www.diversitatfuncional.org






Recursos per a la Disfàsia

dilluns, 8 de desembre del 2008

Aquesta web, Disfasia a Zaragoza, pretén ser una ajuda per als pares dels fills que sofreixen trastorns del llenguatge. La web es nodreix de totes les aportacions que cada un pugui fer dirigint-les a la direcció d'email administrador@disfasiaenzaragoza.com i parteixen exclusivament de les experiències positives de les diferents famílies.Una molt bona iniciativa de Lorenzo Carmona, en la qual es poden trobar una bona base de recursos per a tractar aquesta i el qual en la seva introducció a la web en fa una molt bona definició del que és la Disfasia.



Què és la Disfàsia?
El subjecte que presenta dèficit en el llenguatge, tant a nivell comprensiu com a expressiu, sense que existeixi un trastorn generalitzat del desenvolupament, dèficit intel·lectual, auditiu o un trastorn neurològic.
Aquest dèficit en el llenguatge oral es caracteritza, a més de per un retard cronològic en l'adquisició del llenguatge, per importants dificultats específiques per a l'estructuració del mateix, produint-se així, conductes verbals anòmals que es tradueixen en una desviació respecte als processos normals d'adquisició i desenvolupament del llenguatge.

Totes les disfàsies són iguals?

No, perquè tots els nens/es són diferents. No, perquè pot afectar el nivell comprensiu i/o expressiu del llenguatge, o diferents trets o nivells: amb quadres diferencials, que faran que un nen/a disfàsic se'ns presenti molt diferent d'altres.

Quina és la causa?

S'hi continuen remenant múltiples hipòtesis. Per les característiques que presenta la disfàsia, la seva etiologia pot ser múltiple.
Com es diagnostica?
Encara que en el diagnòstic s'eliminin altres tipus de dèficit o patologies del nen/a disfàsic ha de respondre a una descripció objectiva de conductes lingüístiques, cognitives, socials i psicomotrius cenyides al dèficit que presenta.
Avui en dia, no existeixen proves d'exploració neurològica, cromosòmica o d'un altre tipus perquè es pugui donar un diagnòstic cert i inqüestionable.

Qui l'ha d'explorar?

Serà imprescindible el diagnòstic del neuropediatra i del logopeda, i la intervenció del pedagog, psicòleg i altres professionals del sector.

Es pot confondre amb un altre tipus de patologia ?
Sí, si hi ha una valoració incorrecta de les conductes que el nen/a present.
Sí, quan, encara que de forma més lleu, estiguin compromeses també xarxes cerebrals d'altres entitats neurològiques.
Mostra conductes i comportaments semblants en edats primerenques amb altres trastorns (autisme, sordmudesa, hipercinètic-atencional), però motivats per causes diferents, perceptibles en l'exploració i valoració.

És normal el nen/a disfásico en els altres aspectes del desenvolupament?

No. El llenguatge és la capacitat per excel·lència per organitzar el pensament, canalitzar els aprenentatges i regular les conductes. Per tant, i depenent de l'edat del nen/a i de la severitat del trastorn, es poden constatar dèficit secundaris: d'aparença perceptiva, cognitiva, psicomotrius, afectives, relacionals...

Com a pares, quins símptomes ens podrien fer sospitar que els nostres fills/as sofreixen una disfàsia ?

Enumerar una sèrie de conductes té el perill de veure-les en els nostres fills, de constatar-les en un altre tipus de patologies.No valors les conductes relacionades a baix, ja que no responen a un cas concret, sinó a una multiplicitat, no són quantificables sinó cualificables i el seu propòsit és informar, no delimitar o definir. No són trets particulars o exclusius.

- Si creu que el seu fill/a no respon quan se'l crida...No obeeix...No respon als estímuls orals.
- El nen/a no pronuncia cap fonema o molt pocs i els que pronuncia no se li entenen.
- No ajunta dos o tres síl·labes.
- Abans deia pare, mare, i ha deixat de dir-ho.
- El nen/a repeteix moltes coses i diu frases però no atén quan se li crida, no entén gaires de les coses que se li diuen.
- No plora ni es riu com els altres nens/as: sembla que sempre té la mateixa expressió de la cara.
- De vegades entenen gestos; d'altres no. Uns els utilitzen per comunicar-se, d'altres assenyalen amb el dit o ens estiren perquè els donem el que volen.
- S'irrita molt, és "tossut", "distret", "no presenta atenció". No juga amb altres nens/es, es porta millor amb les persones grans. No em mira als ulls.Però quan està jugant sol, manipula molt bé les joguines, els busca, els mira, romanent bastant temps amb aquestes activitats.
- Les dificultats psicomotoras han anat desapareixent; encara li costa el llançament i la recepció d'objectes, però sap utilitzar el tricicle i s'enfila per tot arreu. Quan cau o es dóna un cop sembla que no li fa mal. La resposta a molèsties no és normalitzada.
- Presenta ecolalia i estereotips.
- No atén en classe, molesta molt, té moltes conductes disruptives.
- No sap els colors ni les formes bàsiques..., o els confon; canvia la sèrie dels números, només borrajeteija; no aprèn a llegir ni a escriure... No sap els dies de la setmana, confon l'esmorzar amb el sopar.

Enllaç web: http://disfasiaenzaragoza.com/

----------------------------------------------------------

Diversitat Funcional Blog, Les Tic i la Discapacitat






PROAF: Programa d'Articulació i Fonació

PROAF (1) és un programa destinat fonamentalment a l'alumnat amb discapacitat auditiva i a l'alumnat amb trastorns específics del llenguatge, encara que també es pot utilitzar amb alumnat amb altres trastorns del llenguatge i fins i tot com a suport en l'aprenentatge de la lectura. Consta de 241 pantalles amb exercicis sustentats en una metodologia sintètica de lectura com a ajuda al llenguatge articulado.Elaborado per les professores Obdulia Maestre, de l'Equip d'Orientació Educativa i Psicopedagògica Específic de Discapacitat Auditiva de Cartagena (Espanya), i Corina Ruiz, directora del Centre Príncep d'Astúries d'APANDA a Cartagena, la finalitat del programa és arribar a un aprenentatge global, generalitzat i funcional de l'articulació i la fonació de les vocals.

Els exercicis es complementen amb activitats de fonologia, metodologia verb-tonal (ritme corporal i musical), alfabet dactilológico i gests de suport (gestemas) comcom a sistemes augmentatius.

Les fitxes es poden imprimir de forma personalitzada per a cada nen com a mètode de compensació, o bé començar a treballar-les en el primer curs d'educació infantil, com a mètode d'habilitació.

Enllaços relacionats:

1. Descarregar Programa d'Articulació i Fonació (PROAF). (Format PowerPoint, 4.13 MB).

Font: http://tecnologiaydiscapacidad.es/

-----------------------------------------------------------------------------------

Diversitat Funcional Blog, Les Tic i la Discapacitat






Un canal de televisió a Espanya emet la primera aplicació interactiva de tdt per a persones amb discapacitat

diumenge, 7 de desembre del 2008

Un canal de televisió a Espanya emet la primera aplicació interactiva de tdt per a persones amb discapacitat

Servimedia (02/12/2008)

RTVE ha iniciat l'emissió a Espanya de la primera aplicació interactiva destinada facilitar a persones amb discapacitat visual l'accés als serveis de la Televisió Digital Terrestre (TDT).

Es tracta d'"Emplea-T Accessible", una adaptació per a persones amb deficiències en la visió o totalment cegues d'Emplea-T, l'eina creada sota l'estàndard MHP (Multimèdia Home Platform) per a la recerca de l'ús que hi ha lligada des de fa dos anys al programa "Aquí hi ha feina", de La 2 de TVE.

El projecte ha estat desenvolupat en el marc de les investigacones de la Càtedra de Tecnologia Accessible de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de Madrid (UPM), Indra i la Fundació Adecco, segons va informar avui la institució acadèmica madrilenya en un comunicat."Emplea-T-Accesible" estarà a disposició dels telespectadors fins a aquest dijous, dia 4, i suposa un gran avenç ja que, per primera vegada a Espanya, les persones amb algun tipus de discapacitat visual tindran al seu abast una eina que els faciliti l'accés als serveis de la TDT mentre els ajuda en la seva integració laboral.

Aquesta versió de l'aplicació incorpora una sèrie de modificacones funcionals en dues direccions: gràfiques i locucions.

Les millores visuals estan dirigides a persones amb restes de visió i diferents graus de ceguesa cromàtica i contemplen l'augment de la mida de la font dels menús de les ofertes, la conversió a majúscules d'alguns dels missatges emesos per l'aplicació així com canvis en el color del text i del fons per aconseguir un major contrast entre ambdós.

D'altra banda, les locucions facilitaran la recerca l'usabilitat a les persones totalment cegues i s'activen en posicionar el focus sobre els diferents elements dels menús (sector d'ocupació, comunitat autònoma, nivell formatiu, etc.)

Inclouen un missatge de benvinguda comuna per a la manera normal i l'accessible de l'aplicació, instruccions per realitzar el canvi a la manera accessible i per manejar l'aplicació així com la lectura dels diferents menús acompanyant el canvi de posició del focus en pantalla.

En l'actualitat, s'ha iniciat una segona fase del projecte centrada en l'especificació, prototipado i fabricació d'un receptor de televisió digital accessible per als diferents col·lectius de persones amb discapacitat.


Font: SID http://sid.usal.es/mostrarficha.asp?ID=32612&Fichero=1.1
__________________________________________________________________

Diversitat Funcional, blog Les TIC i la discapacitat
http://discapacitat.blogspot.com






Diccionari Normatiu de la Llengua de Signes Espanyola Digital

dimecres, 3 de desembre del 2008

DILSE III és una obra desenvolupada per la Fundació CNSE amb el suport d'Obra Social Caixa Madrid i altres entitats, el principal objectiu de les quals és estandarditzar una llengua que ja té més de 400.000 usuaris a Espanya. El diccionari és normatiu, d'ús i bilingüe (Llengua de Signes Espanyola-castellà) i conté més 4000 signes.


Es pot accedir al Diccionari a través del següent enllaç (obre en finestra nova)

Diccionari Normatiu de la LSE

________________________________________________________________

Diversitat Funcional, blog Les TIC i la discapacitat

http://discapacitat.blogspot.com






Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat -3 de desembre

Tema de 2008: "Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat: Dignitat i justícia per a tots".

La celebració anual, el 3 de desembre, del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat té per objecte sensibilitzar a l'opinió pública sobre les qüestions relacionades amb la discapacitat i mobilitzar el suport a la dignitat, els drets i el benestar de les persones amb discapacitat. També es proposa promoure la presa de consciència sobre els guanys que es derivarien de la integració de les persones amb discapacitat en tots els aspectes de la vida política, social, econòmica i cultural. El tema del Dia es basa en l'objectiu del plaer ple i efectiu dels drets humans per les persones amb discapacitat i la seva participació en la societat en igualtat de condicions, establert en el Programa d'Acció Mundial per a les Persones amb Discapacitat, aprovat per l'Assemblea General el 1982. En la Resolució 62/127 aprovada per l'Assemblea General, de data 18 de desembre de 2007, es va decidir que el Dia Internacional dels Impedidos, que se celebra cada any el 3 de desembre, passi a dir-se Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.

Com pot observar-se el Dia

* Participació: El compliment|observança del dia proporciona oportunitats de participació de totes les comunitats interessades -institucions governamentals i no governamentals i sector privat- centrant l'atenció en mesures catalítiques i innovadores per millorar l'aplicació de les normes internacionals relatives a les persones amb discapacitat. Les escoles, universitats i institucions similars poden fer aportacions especials per sensibilitzar les parts interessades i promoure la seva presa de consciència referent als drets socials, culturals, econòmics, civils i polítics de les persones amb discapacitat.
* Organització: Poden celebrar-se fòrums, debats públics i campanyes d'informació en suport del Dia, centrant l'atenció en qüestions i tendències relacionades amb la discapacitat i en les formes que les persones amb discapacitat i les seves famílies poden assolir estils de vida independents, mitjans|medis de vida sostenibles i seguretat financera.
* Celebració: Poden planificar-se actuacions en diversos llocs per donar a conèixer -i celebrar- les aportacions de les persones amb discapacitat a les societats en les quals viuen, així com intercanvis d'experiències i diàlegs centrats en la diversitat d'aptituds, interessos i aspiracions de les persones amb discapacitat.
* Adopció de mesures: Un objectiu important del Dia és l'adopció de mesures pràctiques per impulsar l'aplicació de les normes internacionals relatives a les persones amb discapacitat i promoure la seva participació en condicions d'igualtat en la vida social i el desenvolupament. Els mitjans de comunicació poden fer aportacions especialment importants al compliment del Dia -i durant la resta de l'any- referent a la presentació apropiada dels progressos i obstacles en l'aplicació de polítiques, programes i projectes relacionats amb la discapacitat i la sensibilització de l'opinió pública sobre les aportacions de les persones amb discapacitat.


* Per a més informació, se serveixin posar-se en contacte amb:

Departament d'Assumptes Econòmics i Socials
Divisió de Política Social i Desenvolupament Social
Seu de les Nacions Unides
Two United Nations Plaza, 13 th Floor
New York, N.Y. 10017
Fax: 1 (212) 963-3062

Font: Nacions Unides

http://www.un.org/spanish/disabilities/default.asp?id=552






REALITAT VIRTUAL PER MILLORAR LA VIDA DELS LESIONATS MEDUL·LARS

A través del ratolí de l'ordinador, el pacient mou una mà en la realitat virtual per posar la compra a la nevera, parar la taula, preparar una amanida o fregir un ou. Aquesta és la dinàmica d'un programa de tele-rehabilitació per al tractament dels dèficits originats per dany cerebral adquirit, que s'ha presentat aquest matí a Barcelona (Espanya)

El programa forma part del projecte de tele-rehabilitació de l'Institut Guttmann, el Centre d'Investigació en Enginyeria Biomèdica (CREB ) del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics de l'UPC i d'altres institucions tecnològiques i científiques. El seu objectiu és el tractament dels dèficits originats pel dany|mal cerebral adquirit, per la qual cosa han desenvolupat aquest programari en tres dimensions denominat Plataforma per a la rehabilitació cognitiva (PREVIRNEC) i en el qual el pacient pot practicar activitats de la vida diària.

Apropar-se a la vida diària

"Volem que sigui un joc, estimulant i divertit per poder reforçar les connexions que volem que es tornin a establir", ha explicat durant la presentació el cap d'investigació de l'Institut Guttmann, Josep María Tormos. D'aquesta manera, el pacient pot treballar, des de qualsevol lloc, la seva capacitat de planificació, seqüenciació, categorització i l'ús de la memòria. Així i, segons expliquen en l'Institut Guttmann, la incorporació d'aplicacions de realitat virtual redueix la distància entre la pràctica clínica i la realitat quotidiana.

El programa disposa d'una aplicació doble. Per una part, ofereix al pacient la plataforma informàtica en tres dimensions per realitzar els exercicis de rehabilitació cognitiva. I per una altra, facilita al terapeuta un lloc web a través del qual programa els exercicis de forma personalitzada, veu els resultats i, en funció d'aquests, valora l'evolució del pacient.

El cap d'investigació de l'Institut Universitari de Neuro-rehabilitació de l'Institut Guttmann, un centre de referència a Espanya en l'atenció del dany cerebral, ha assegurat que el mateix procediment es podria adequar per aplicar-lo en "l'estimulació cognitiva en processos de demència o en nens que sofreixen trastorns d'atenció o problemes d'aprenentatge".

Fonts:
El País (28/11/2008)
SID http://sid.usal.es/mostrarficha.asp?ID=32588&Fichero=1.1

______________________________________________________________
Diversitat Funcional, blog Las TIC i la Discapacitat
http://www.diversitatfuncional.org
http://discapacitat.blogspot.com






Els subtítols per a sords en televisió són ràpids i dificulten extreure un significat global, segons un estudi

dilluns, 1 de desembre del 2008

Els subtítols que les televisions fan per a persones sordes o amb dificultats auditives són massa ràpids i la literalitat dels missatges orals dificulta els televidents extreure un significat global, segons un estudi realitzat per investigadores del Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i d'Educació de l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Les professores Cristina Cambra, Núria Silvestre i Aurora Lleial van analitzar mitjançant aquest estudi, que compta amb el suport del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) i del Ministeri d'Educació i Ciència, si els serveis de subtitulació que es van implantar fa gairebé 20 anys ajuden de veritat els sords a comprendre els missatges televisius.

Per a això van seleccionar 20 joves d'entre 12 i 19 anys, amb sordesa severa o profunda, escolaritzats en centres ordinaris de la província de Barcelona i que utilitzaven la llengua oral --amb l'ajuda de pròtesis auditives i la lectura de llavis-- com a mètode de comunicació.

Els joves havien d'explicar que succeïa en un fragment de la sèrie de TV3 'El cor de la ciutat', després de realitzar una primera visió només amb imatges, una segona amb so, però sense subtítols i una d'última amb sons i subtítols.

En finalitzar, el 30 per cent dels adolescents va comprendre el missatge global del discurs només amb les imatges, mentre que el percentatge era del 40 per cent en el cas del so i els subtítols.

Les investigadores també van realitzar altres estudis amb un grups de set menors d'entre sis i set anys i un altre amb un grup de 16 nens d'entre set i deu anys. En aquest cas, els menors van veure un fragment de la sèrie 'Shin-Chan' amb subtítols tradicionals en un primer moment i una altra vegada amb subtítols adaptats per les investigadores.

El resultat va ser que al primer passi només dos nens van entendre la història, mentre que en el segon cas el 65,5 per cent dels menors havia comprès en la seva totalitat el fragment.

REVISAR L'ACTUAL SISTEMA

Les investigadores consideren que l'actual sistema de subtítols no és un recurs "prou útil" per als joves sords ja que asseguren que la velocitat és excessiva i que la subtitulació literal dels diàlegs dificulta que els teleespectadors no tinguin temps de llegir els subtítols i mirar les imatges, i poder així extreure un significat global.

Per aquesta raó, van considerar necessari revisar els criteris de subtitulació i elaborar-ne altres que tinguin en compte la informació que ja aporta la imatge, el so i el llenguatge oral.

Un sistema adequat hauria de respectar l'heterogeneïtat del col·lectiu sord, segons les professores, i permetre al teleespectador elegir entre diversos nivells de subtitulació, segons els diferents grau de complexitat lingüística i la situació i cada persona.

A més, creuen que s'hauria de subtitular només la informació essencial que no es pugui entendre mitjançant les imatges i obviar aquella informació explícita que pot entendre el propi telespectador sense necessitat de subtítol.Van afegir que en el cas de menors és especialment important l'adaptació de subtítols, perquè aquests nens estan en procés d'aprenentatge de la lectura i els subtítols poden fomentar la motivació per llegir.Van considerar que els programes de televisió subtitulats poden ser un recurs més dels centres d'ensenyament per ensenyar als menors a llegir, no només als alumnes sords sinó en general, pel que les tres investigadores estan treballant en l'elaboració de material didàctic per als mestres i les famílies amb menors sords.


Fonts: SID http://sid.usal.es/mostrarficha.asp?ID=32557&Fichero=1.1
Europa Press (27/11/2008)______________________________________________________________
Diversitat Funcional, blog Las TIC i la Discapacitat
http://www.diversitatfuncional.org http://discapacitat.blogspot.com