Recursos per a la Disfàsia

Aquesta web, Disfasia a Zaragoza, pretén ser una ajuda per als pares dels fills que sofreixen trastorns del llenguatge. La web es nodreix de totes les aportacions que cada un pugui fer dirigint-les a la direcció d'email administrador@disfasiaenzaragoza.com i parteixen exclusivament de les experiències positives de les diferents famílies.Una molt bona iniciativa de Lorenzo Carmona, en la qual es poden trobar una bona base de recursos per a tractar aquesta i el qual en la seva introducció a la web en fa una molt bona definició del que és la Disfasia.

Què és la Disfàsia?
El subjecte que presenta dèficit en el llenguatge, tant a nivell comprensiu com a expressiu, sense que existeixi un trastorn generalitzat del desenvolupament, dèficit intel·lectual, auditiu o un trastorn neurològic.
Aquest dèficit en el llenguatge oral es caracteritza, a més de per un retard cronològic en l'adquisició del llenguatge, per importants dificultats específiques per a l'estructuració del mateix, produint-se així, conductes verbals anòmals que es tradueixen en una desviació respecte als processos normals d'adquisició i desenvolupament del llenguatge.

Totes les disfàsies són iguals?

No, perquè tots els nens/es són diferents. No, perquè pot afectar el nivell comprensiu i/o expressiu del llenguatge, o diferents trets o nivells: amb quadres diferencials, que faran que un nen/a disfàsic se'ns presenti molt diferent d'altres.

Quina és la causa?

S'hi continuen remenant múltiples hipòtesis. Per les característiques que presenta la disfàsia, la seva etiologia pot ser múltiple.

Com es diagnostica?

Encara que en el diagnòstic s'eliminin altres tipus de dèficit o patologies del nen/a disfàsic ha de respondre a una descripció objectiva de conductes lingüístiques, cognitives, socials i psicomotrius cenyides al dèficit que presenta.
Avui en dia, no existeixen proves d'exploració neurològica, cromosòmica o d'un altre tipus perquè es pugui donar un diagnòstic cert i inqüestionable.

Qui l'ha d'explorar?

Serà imprescindible el diagnòstic del neuropediatra i del logopeda, i la intervenció del pedagog, psicòleg i altres professionals del sector.

Es pot confondre amb un altre tipus de patologia ?

Sí, si hi ha una valoració incorrecta de les conductes que el nen/a present.

Sí, quan, encara que de forma més lleu, estiguin compromeses també xarxes cerebrals d'altres entitats neurològiques.

Mostra conductes i comportaments semblants en edats primerenques amb altres trastorns (autisme, sordmudesa, hipercinètic-atencional), però motivats per causes diferents, perceptibles en l'exploració i valoració.

És normal el nen/a disfásico en els altres aspectes del desenvolupament?

No. El llenguatge és la capacitat per excel·lència per organitzar el pensament, canalitzar els aprenentatges i regular les conductes. Per tant, i depenent de l'edat del nen/a i de la severitat del trastorn, es poden constatar dèficit secundaris: d'aparença perceptiva, cognitiva, psicomotrius, afectives, relacionals...

Com a pares, quins símptomes ens podrien fer sospitar que els nostres fills/as sofreixen una disfàsia ?

Enumerar una sèrie de conductes té el perill de veure-les en els nostres fills, de constatar-les en un altre tipus de patologies.No valors les conductes relacionades a baix, ja que no responen a un cas concret, sinó a una multiplicitat, no són quantificables sinó cualificables i el seu propòsit és informar, no delimitar o definir. No són trets particulars o exclusius.

- Si creu que el seu fill/a no respon quan se'l crida...No obeeix...No respon als estímuls orals.
- El nen/a no pronuncia cap fonema o molt pocs i els que pronuncia no se li entenen.
- No ajunta dos o tres síl·labes.
- Abans deia pare, mare, i ha deixat de dir-ho.
- El nen/a repeteix moltes coses i diu frases però no atén quan se li crida, no entén gaires de les coses que se li diuen.
- No plora ni es riu com els altres nens/as: sembla que sempre té la mateixa expressió de la cara.
- De vegades entenen gestos; d'altres no. Uns els utilitzen per comunicar-se, d'altres assenyalen amb el dit o ens estiren perquè els donem el que volen.
- S'irrita molt, és "tossut", "distret", "no presenta atenció". No juga amb altres nens/es, es porta millor amb les persones grans. No em mira als ulls.Però quan està jugant sol, manipula molt bé les joguines, els busca, els mira, romanent bastant temps amb aquestes activitats.
- Les dificultats psicomotoras han anat desapareixent; encara li costa el llançament i la recepció d'objectes, però sap utilitzar el tricicle i s'enfila per tot arreu. Quan cau o es dóna un cop sembla que no li fa mal. La resposta a molèsties no és normalitzada.
- Presenta ecolalia i estereotips.
- No atén en classe, molesta molt, té moltes conductes disruptives.
- No sap els colors ni les formes bàsiques..., o els confon; canvia la sèrie dels números, només borrajeteija; no aprèn a llegir ni a escriure... No sap els dies de la setmana, confon l'esmorzar amb el sopar.

Enllaç web: http://disfasiaenzaragoza.com/

----------------------------------------------------------

Diversitat Funcional Blog, Les Tic i la Discapacitat