Es tracta de l'interessant concepte d'un ordinador per a cecs. Aquest podria reproduir textos en braille i fins i tot imatges en relleu perquè els no vidents puguin usar un ordinador amb comoditat
El Siafu és un concepte de Jonathan Lucas. Seria un ordinador que en lloc de tenir un monitor, que resulta bastant inútil a qui no pot veure'l, tindria una espècie de tableta capaç de reproduir text i fins a imatges en relleu. Per a fer possible aquest concepte s'utilitzaria un material, que també encara és conceptual, cridat "magneclay" o argila magnètica. Aquesta posseiria la capacitat de crear relleus inflant-se sota estímuls manats per l'ordinador. A més inclouria un programa de conversió d'imatges de 2D a 3D perquè qui no poden veure les imatges puguin sentir-les i comprendre-les amb major facilitat.
La magneclay usaria ones electromagnètiques per a comunicar-se amb la superfície del Siafu i transmetre-li la informació necessària perquè aquesta formi el relleu. El material estaria format per un agent sintètic a força d'oli, que pot modificar la seva forma infinites vegades. No obstant això les formes preses resultarien fermes mentre segueixin rebent una càrrega electromagnètica, de manera que podrien tocar-se sense risc de deformar la imatge.
Per a interactuar amb aquest ordinador, podria usar-se un teclat de nou botons format amb el magneclay. El Siafu inclouria també una zona on es podria "llegir" el que s'acaba d'escriure. Altre mètode seria usar el micròfon incorporat. Aquest, en conjunt amb un programa de reconeixement de veu, que també estaria inclòs en el Siafu, serviria per a poder interactuar amb l'ordinador usant solament la veu. Aquest ordinador seria capaç de mostrar llocs sencers, transmetent imatges i traduint al braille tot el que està escrit en el mateix.
Sens dubte el Siafu seria una solució interessant per als no vidents. Si aquest concepte es desenvolupés, donaria als cecs la possibilitat d'usar totes les opcions que oferixen els ordinadors, una mica que s'està intentant fa temps amb innovacions com l'A-Browser o màquines semblants però mes simples de les quals hem parlat l'any passat.
La capacitat de funcionar amb relleus és el que diferenciaria la Siafu d'altres solucions
El Siafu és un concepte de Jonathan Lucas. Seria un ordinador que en lloc de tenir un monitor, que resulta bastant inútil a qui no pot veure'l, tindria una espècie de tableta capaç de reproduir text i fins a imatges en relleu. Per a fer possible aquest concepte s'utilitzaria un material, que també encara és conceptual, cridat "magneclay" o argila magnètica. Aquesta posseiria la capacitat de crear relleus inflant-se sota estímuls manats per l'ordinador. A més inclouria un programa de conversió d'imatges de 2D a 3D perquè qui no poden veure les imatges puguin sentir-les i comprendre-les amb major facilitat.
La magneclay usaria ones electromagnètiques per a comunicar-se amb la superfície del Siafu i transmetre-li la informació necessària perquè aquesta formi el relleu. El material estaria format per un agent sintètic a força d'oli, que pot modificar la seva forma infinites vegades. No obstant això les formes preses resultarien fermes mentre segueixin rebent una càrrega electromagnètica, de manera que podrien tocar-se sense risc de deformar la imatge.
Per a interactuar amb aquest ordinador, podria usar-se un teclat de nou botons format amb el magneclay. El Siafu inclouria també una zona on es podria "llegir" el que s'acaba d'escriure. Altre mètode seria usar el micròfon incorporat. Aquest, en conjunt amb un programa de reconeixement de veu, que també estaria inclòs en el Siafu, serviria per a poder interactuar amb l'ordinador usant solament la veu. Aquest ordinador seria capaç de mostrar llocs sencers, transmetent imatges i traduint al braille tot el que està escrit en el mateix.
Sens dubte el Siafu seria una solució interessant per als no vidents. Si aquest concepte es desenvolupés, donaria als cecs la possibilitat d'usar totes les opcions que oferixen els ordinadors, una mica que s'està intentant fa temps amb innovacions com l'A-Browser o màquines semblants però mes simples de les quals hem parlat l'any passat.
La capacitat de funcionar amb relleus és el que diferenciaria la Siafu d'altres solucions
Amb un programari dedicat, l'ordinador podria generar relleus de gairebé qualsevol cosa
L'ordinador tindria un àrea dedicada per a poder escriure en ell
SEGON CLASSIFICAT EN ELS 
Finalista en els 
FINALISTA EN EL 
CANAL TWITTER
GRUP EN CATALÀ LES TIC I LA DISCAPACITAT EN FACEBOOK (Seguidors(110)
4 comentaris:
He treballat 3 anys al CRE Barcelona ( abans Joan Amades) i tinc els meus dubtes de les possibilitats d'aquest aparell, avuí en dia un ordinador portatil comú amb programari que verbalitza el que hi ha a l'escriptori ( tipus JAWS o ZOOm TEX level 2) es un INPUT molt més ràpid que el braille ( pot arribar a ser 3 vegades més ràpida l'entrada d'informació).
Aquest ordinador per a cecs, a més no contempla que la majoria de discapacitats visuals tenen alguna resta de visió. Finalment, el tacte és analític, per tant la persona cega s'hauria de fer una imatge a troços per finalment integrar-la al cervell, això vol dir que podria servir per a fer-se idea d'alguna imatge fixa però no d'una imatge canviant com un vídeo.
L'ultim però!! des dels serveis que atenen les necessitats TIC de les persones cegues, s'ha vist que és millor intentar adaptar recursos tecnològics corrents ( un portatil es accessible per a un mestre i un coordinador d'informàtica el pot reparar) que no fer-ne servir d'específics ( els Braille n'speak o similars en ocasions sols es reparen a Madrid, a més és molt més car que un recurs com el portatil)
Quan es parla de "ordinador per a cecs", potser esperem trobar l'ordinador perfecte i ràpid per a tots els cecs. Si bé es cert que un portàtil amb un lector de pantalla tipus JAWS pot ser una bona solució per a moltes persones, podria no ser adequat per a altres persones.
El terme "diseny per a tots" és molt complexe de portar a la pràctica, perquè les diversitats funcionals de les persones, sovint són casos particulars i no generals que requereixen d'una solució específica a mida de la persona.
La dificultat de construir un apareix per a un reduït nombre de persones, degut als costos fa que sigui molt díficil donar solució a certes persones. Per tal no hauríem de dir "no" a la possibilitat de dissenyar altres interfícies tecnològiques que podríen ser útils en determinats casos.
Posant l'exemple del SIAFU podriem adonar-nos que pot servir per a les persones sordocegues ja que aquestes no poden escoltar al JAWS, i el braille o el llenguatge del tacte de les mans que presenta Daniel Alvarez, president de l'Associació de Sordocegs d'Espanya, en aquest vídeo és un exemple d'adaptació i innovació respecte a problemàtiques no resoltes. http://www.elpais.com/videos/sociedad/sordoceguera/Millas/elpvidsoc/20080201elpepusoc_1/Ves/
En conclusió, hem de ser oberts a nous desenvolupaments tecnològics si aconseguim millorar la vida d'una persona com a mínim. Per això molts dels productes de suport tecnològics sovint són artilugis fabricats al taller de casa per resoldre el problema d'un familiar i no arriben als entorns comercials. Des del nostre blog, volem donar difusió a aquests aparells amb stocks limitats.
d'acord en part del que em dieu el problema està en que en els anys que vaig treballar amb discapacitats visuals vaig arribar a vore fins a 5 prototips per substituir el braille'n speak i cap ha arribat a desenvolupar-se pels costos que el feien molt poc interessant comparant amb el desenvolupament dels portatils.
Si feu recerca, a estats units d'amèrica hi ha també molts prototips que no s'arriben a desenvolupar. Finalment, penso que la idea del sIFAU es més bona del que m'havia semblat i evidentment pot arribar a donar servei a una part del colectiu de discapacitats visuals. Fins i tot pot ser una eina o recurs educatiu interessant ( ara penso en les fotocòpies en relleu o en l'explicació d'aspectes de geometria) des d'ara intentaré tenir una mentalitat més oberta a les tecnologies que ens informeu.
He vist que el comentari no s'ha traduit a la versió en castellà. Cada versió ( cat, cast, angles) té comentaris diferents?
Efectivament, els comentaris són diferents en els blogs català, castellà i anglès. Són tres blogs independents en els que intentem traduïr els missatges manualment.
Gràcies pels teus comentaris.
Publica un comentari a l'entrada