Desenvolupen un robot capaç de relacionar-se amb nens autistes

Monitoriza les seves emocions i respon a elles amb una coherència difícil d'arribar a per als humans

Un robot que monitoriza les emocions dels nens autistes ha estat desenvolupat per científics de la Universitat Vanderbilt. El sistema utilitza mesuraments fisiològics, com les pulsacions, els canvis en la calor i l'electricitat que transmeten els nervis i la suor a través de la pell, la temperatura i la resposta muscular, per a desenvolupar models matemàtics capaços de predir els estats emocionals del subjecte analitzat amb una exactitud del 80%. D'aquesta forma, el robot pot respondre davant qualsevol de les emocions dels nens autistes amb una coherència difícil d'arribar a per als humans. Per Yaiza Martínez.

El dia que els robots ajudin als nens autistes a aprendre les habilitats socials de les quals manquen està ara un poc més prop, gràcies al desenvolupament d'un sistema que permet registrar l'estat emocional d'aquests nens. El sistema ha estat desenvolupat en la Universitat Vanderbilt, d'Estats Units.

Segons va declarar un dels seus creadors, Nilanjan Sarkar en un comunicat emès per aquesta universitat, actualment hi ha moltes investigacions en marxa en tot el món per a intentar usar els robots en el tractament de nens amb autisme.

S'ha demostrat que els petits se senten atrets pels robots, pel que es creu que si aquests estiguessin ben dissenyats podrien jugar un important paper en el seu tractament.

No obstant això, fins a ara, aquests esforços s'han vist molt limitats perquè no s'havia trobat la forma de registrar l'estat emocional dels nens, perquè el robot pogués respondre automàticament a les seves reaccions.

Mesuraments fisiològics

En els últims cinc anys, Sarkar ha desenvolupat un mètode que utilitza mesuraments fisiològics "com les pulsacions, els canvis en la calor i l'electricitat que transmeten els nervis i la suor a través de la pell (resposta galvànica de la pell), la temperatura i la resposta muscular-" per a registrar l'estat emocional de nens amb autisme.

Encara que Sarkar va començar a treballar en aquest sistema amb la idea de millorar la interacció humà-robot, el fet que el seu propi nebot fora diagnosticat d'autisme va fer que canviés l'adreça dels seus esforços. Va buscar llavors l'ajuda d'una experta en autisme infantil cridada Wendy Stone, que investiga en el Vanderbilt Kennedy Center.

Entre els dos han aconseguit desenvolupar finalment el sistema, que ja ha estat provat amb sis nens autistes d'entre 13 i 16 anys. Als participants els van ser col·locats una sèrie de sensors fisiològics i se'ls va demanar que juguessin a dos jocs. Un d'ells va ser el videojoc Pong, i l'altre un joc de bàsquet amb una petita canasta.

Els investigadors expliquen que les dades fisiològiques recollits durant aquests jocs pel sistema serveixen per a desenvolupar models matemàtics per a cada individu, capaços de predir tots els seus estats emocionals amb una exactitud del 80%.

Conèixer-los millor que els humans

A més, els científics van demostrar que aquesta informació pot usar-se en temps real per a modificar la configuració dels jocs que s'estiguin jugant, amb la finalitat d'incrementar de forma significativa el grau d'implicació o atenció dels nens.

Segons Stone, el robot pot així "llegir" els senyals fisiològics de la persona que està jugant, adaptar el joc a aquesta i aconseguir finalment del jugador un estat d'ànim més positiu.

Els científics assenyalen que aquest sistema és tan bo com un terapeuta experimentat a identificar l'estat emocional dels nens. Per aquesta raó, pot resultar particularment útil en el tractament de nens amb autisme. A alguns d'aquests potser no els agradi el contacte visual directe amb altres persones, o potser li molestin les veus o sons alts. Uns altres poden reaccionar quan la gent se'ls acosta massa.

El robot estarà preparat per a respondre davant qualsevol d'aquestes emocions dels nens, gràcies al sistema que és capaç d'interpretar-les. De fet, podrà ser programat per a reaccionar en funció de les necessitats dels nens, amb una coherència respecte a elles difícil d'arribar a per als humans.

Altres intents

L'ús de robots per a ensenyar a nens autistes habilitats socials no és l'única via "artificial" oberta en aquest sentit. Per exemple, l'any passat, altra universitat nord-americana, la Northwestern, anunciava que l'ús de "iguals virtuals" també pot ajudar.

Com a tals es feia referència a dibuixos animats amb forma de nens, de grandària real, dissenyats per a estimular comportaments i converses en nens autistes, amb la finalitat de preparar a aquests per a interaccions posteriors, amb nens reals.

En les proves realitzades, els investigadors van recollir dades de sis nens amb autisme molt lleu, d'edats compreses entre els 7 i els 11 anys, mentre aquests jugaven amb un nen virtual cridat Sam, i també amb nens reals.

Així van descobrir que la relació dels nens autistes amb Sam va afavorir les seves interaccions amb nens reals. La Universitat de Yale, per la seva banda, va desenvolupar en 2005 un robot cridat Nico destinat a avaluar models de desenvolupament social dels nens autistes, amb la finalitat de diagnosticar amb major precisió els seus problemes. Aquest robot era capaç de determinar, amidant el to de veu dels nens, si aquests estaven contents o empipats.

Font: Tendencias Tecnológicas - http://www.tendencias21.net/Desarrollan-un-robot-capaz-de-relacionarse-con-ninos-autistas_a2995.html?PHPSESSID=c41af519000e10eaa72013328c873cc5

_____________________________
Portal web DIVERSITAT FUNCIONAL
Blog LES TIC I LA DISCAPACITAT
http://www.diversitatfuncional.org/