RSS2.0

LES TIC I LA DISCAPACITAT

Blog destinat a difondre i assessorar sobre les noves tecnologies de la comunicació i la informació per a les persones amb discapacitat i/o amb necessitats educatives especials.

LEER LA VERSIÓN DEL BLOG EN ESPAÑOL
READ BLOG IN ENGLISH

Domòtica: control ambiental e interficies d'accessibilitat (V Encuentro TIC y Discapacidad- Barcelona 2008)

dimecres, 8 d’octubre de 2008

Del V Encuentro TIC y Discapacidad celebrat a Barcelona el dia 30 de setembre de 2008 reproduïm en aquest blog la presentació de Alfredo Villalba, director General de Inmomática, "Noves aplicacions en domótica per a persones depenents"
Font: Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación http://www.coitt.es/

TITOL

Domòtica i persones dependents


SUBTITOL

Noves interfícies que milloren l'accessibilitat a la llar digital.


INTRODUCCIÓ

Cada dia és més gran el nombre de sistemes tecnològics que incorpora un habitatge: Control de llums, control de motors, gestió d'elctroválvuless, seguretat tècnica, sistemes multimèdia, telecomunicacions, i multitud de dispositius d'ultima generació, tot això fa que la llar es converteixi l'entorn sofisticat i complex de manejar, els nous interfícies fan no sol més senzill el seu ús sinó que permeten adaptar-lo a persones amb diferents tipus de problemes i dependències.


TEXT PRINCIPAL

Domòtica, si ens atenim al significat etimològic de la paraula, és la unió del prefix llatí Domus (que significa casa) i de la paraula Automàtica (és a dir que es controla de forma autònoma), per això domòtica en la seva accepció més estesa és l'automatització de les funcions d'un habitatge.



INMOMATICA, grup d'empreses d'enginyeria especialistes en domòtica i noves tecnologies per a la llar, ve desenvolupant des de la seva creació diferents solucions orientades a facilitar l'accessibilitat a les llars.


Després vuit anys d'etapa en el desenvolupament de projectes de domòtica per a tot tipus d'habitatges, Alfredo Villalba, Director General d'INMOMATICA, ens explica com amb el disseny adequat dels interfícies de control de de les funcions d'un habitatge pot millorar-se substancialment la qualitat de vida de les persones, bé sigui grans o amb algun tipus de discapacitat o dependència, que habiten les esmentades llars.



Quan domotitzem un habitatge estem dotant-lo d'una sèrie de sistemes i automatismes que ens permeten manejar-la d'una forma integrada i eficaç, els beneficis que podem aconseguir són: seguretat, eficiència energètica i estalvi, confort i diversió.


La facilitat d'ús dels diferents dispositius i sistema és una de les claus d'èxit una correcta instal·lació domòtica.

En els últims anys ha evolucionat molt el concepte de llar domotitzat passant de ser una conjunt de dispositius instal·lats sense cap tipus de connexió entre si fins i tot poder gestionar tots els elements tecnològics de la llar d'una forma integrada amb una total interconnexió entre ells.

De la mateixa manera han anat evolucionant els dispositius de control i interfícies.

S'ha anat passant de la instal·lació de botons simples i mecanismes senzills fins a teclats multifunció amb pantalla LCD, passant per tot tipus de teclats.


Per facilitar l'ús i gràcies a l'aparició de noves tecnologies relacionades amb la mobilitat la llar pot controlar-se igualment des de comandaments a distància, pantalles sense fil i dispositius mòbils com PDAs, ordinadors personals i telèfons cel·lulars d'última generació.

Disposem, doncs, d'una amplísima varietat de dispositius des dels quals podem controlar la llar, ara bé la pròpia evolució dels dispositius podria fer-nos pensar que el millor sistema de control és el mes sofisticat i que l'ideal és manejar l'habitatge a través de miniordinadors amb pantalla tàctil d'alta resolució. Aquest és el gran error que es comet a l'hora d'elegir la interfície.

Normalment es tendeix a pensar que el més modern és el millor sense tenir en compte qui és l'usuari final.

Però no sempre és així. Per seleccionar la interfície de control que cal tenir en compte el nivell tecnològic (que sol estar inversament relacionat amb l'edat) de l'habitant de l'habitatge.

Hi ha casos en els quals un botó simple pot superar un ordinador si l'usuari no disposa del nivell tecnològic adequat.

Un ordinador seria inadequat si l'usuari desconeix com utilitzar-lo, sent mes adequada, en aquest cas, la utilització de botons simples. L'elecció d'interfície en aquest cas ha tingut en compte una variable com pot ser l'edat de l'usuari.


Si l'usuari té algun tipus de discapacitat o dependència el numero de variables a l'hora de seleccionar els dispositius de control augmenta, amb el que és necessari de crear un model multivariable. Aquests models multidimensionals són una potent eina a l'hora de dissenyar l'entorn i la capa " home-maquina" adequada per a l'ús de les funcions i dispositius d'una llar digital.

El que pot ser la solució per a una persona amb limitacions en la seva mobilitat com pot ser el reconeixement de veu, pot ser totalment inadequat si la persona té problemes en el parla.

I així amb la resta de variables i perfils.


Per poder resoldre d'una forma satisfactòria aquestes situacions l'equip d'enginyeria d'INMOMATICA ha desenvolupat una sèrie de nous interfícies, intuïtius, universals i summament senzills d'ús. En aquest articulo anem a explicar DOMOSERVICES / canal SALUT que és el que està relacionat amb aquest tipus de col·lectius que té dificultats de diversa índole.

La filosofia de disseny ha estat crear una interfície basada en la pantalla d'una televisió i manejable amb un comandament a distància simple i basat en quatre colors (com el teletext) ja que és la interfície que tot el món (independent d'edat i nivell tecnològic) sap usar.

A més s'ha partit la pantalla en un màxim de quatre finestres per pantalla. Per facilitar la navegació, cada una d'elles és identificada per una posició, un numero, un color, una icona i una fotografia.

Aquesta forma d'identificació permet guiar, en cas de dificultat, des d'un Call Center a una persona que no vegi bé o que no sàpiga llegir o fins i tot que tingui dificultat a l'hora d'identificar un color.

Aquestes finestres poden manejar-se amb botons o amb veu i els seus submenus poden contenir missatges de veu sintètica que podrien guiar i comunicar amb invident.


Quan s'obre una finestra la resta es minimitzen però sense perdre la seva ubicació i sempre romanen a la vista la resta. Aquest és un altre avantatge addicional sobre els sistemes tradicionals de finestres en els quals en obrir-ne una s'oculten les altres.

Molt important, per facilitar la vida a l'usuari, és que els serveis i funcions estiguin agrupats d'una manera lògica i estiguin al seu torn interrelacionats entre si.

Vegem un exemple.

Si estem accedint als serveis d'agenda medica, podríem mantenir una sessió de videoconferència (o conferència vocal) amb nostre metge. Es podria realitzar un telediagnostico preventiu i posar data per a la pròxima visita a la consulta, i prescriure un tractament. En aquest cas i si tenim activat el servei corresponent, a part d'anotar-se la cita a l'agenda i programar un avís per a la visita, s'enviaria un avís al servei de cotxes (teletaxi per exemple) que vindria a recollir-nos el dia i a l'hora correcte.


Seguint aquesta filosofia de finestres tot el control domòtic de l'habitatge s'integraria de la mateixa forma, és a dir, agrupant funcions d'una forma intuïtiva i seguint les mateixes pautes de distribució grafica en pantalla.

Amb aquest exercici es tracta de demostrar que l'elecció d'una interfície de control adequada no és trivial i ha de considerar un numero de variables major que el que s'estava utilitzant fins ara.

No és millor, en gaires casos, el tecnològicament més avançat sinó el més adequat a les característiques i dependències de l'usuari.

En aquest cas la tecnologia domòtica sí que és un instrument que pot aportar molt a millorar la qualitat de vida de les persones.




Alfredo Villalba

Director General i Soci fundador

INMOMATICA


Mes informació

www.inmomatica.com

www.supercasas.net

V Encuentro TIC y Discapacidad
http://www.coitt.es/res/DiadaWeb/Inicio.htm