Els inferfaces orgànics revolucionaran les interaccions humà-ordinador

El ratolí i el teclat seran substituïts per sistemes capaços de modificar les seves formes

L'última edició de la conferencia Computer Human Interaction, celebrada en Boston, ha tret a la llum els projectes d'investigació més punters del sector dels cridats "interfícies d'usuari orgànics". L'interfície és qualsevol mitjà que usem per a interactuar amb els ordinadors (com el ratolí, per exemple). Si aquest interfície es torna orgànic, és a dir, capaç de canviar de forma, ens trobarem davant una nova forma d'interacció computacional. Plastilinas "intel·ligents" o objectes sensibles són algunes de les propostes plantejades per a un futur que, segons alguns especialistes, està molt a la vora. Uns altres són més prudents i assenyalen que aquesta nova forma de relació amb les màquines estarà generalitzada per a dintre d'un segle. Per Yaiza Martínez.

La conferència CHI 2009 (de Computer Human Interaction o d'Interacció Persona-Ordinador), celebrada fa uns dies en Boston (Estats Units) ha portat la presentació d'interfícies d'usuari orgànics, és a dir, interfícies capaces de modificar i d'adaptar les seves formes.

En computació, l'interfície fa referència als mitjans amb els quals els usuaris interactuem amb els ordinadors, com el ratolí o el teclat. Aquests mitjans estan en constant evolució i podrien sofrir importants canvis, segons va poder veure's en la CHI.

Així, en un panell titulat "Interfícies orgànics d'usuari: materials tangibles i transitius, i realitat programable", alguns experts van assenyalar que els dispositius informàtics es transformaran per a donar lloc a formes insospitades.

Canvis radicals

En la revista CORE77 es donen els següents exemples. El primer, el de Hiroshi Ishii, director del Tangible Mitja Group del MIT Mitja Lab, que va descriure el seu projecte "Àtoms Radicals".

En ell s'investiguen les possibilitats de futurs materials "programables" i intel·ligents, i també el disseny de les tècniques d'interacció que seran necessàries per a manipular-los.

En un vídeo il·lustració d'aquest plantejament, els interessats van poder veure com un dissenyador agafava un material "radical atoms", com si fos masilla, per a donar forma a un sonall infantil. La part més interessant del procés consistia que aquesta"masilla" estaria "informada" o sabria la forma que el dissenyador està intentant imprimir-li, i s'autocol·locaria automàticament, formant cercles perfectes.

D'altra banda, Jun Rekimoto, director del Sony Interaction Lab va descriure "interfícies com pells": en el futur les superfícies tindran un sofisticat nivell de resposta i de retroacción, de manera que els objectes puguin "sentir" automàticament la forma que estan sent tocats, i respondre en conseqüència.

Per a dintre d'un segle

Per la seva banda, Pattie Maes, directora del MIT Mitjana lab's Fluïu Interfícies Group, treballa amb el seu equip en la construcció de relacions emocionals amb els objectes, mitjançant capacitats digitals integrades en aquests. Entre els projectes que va presentar estaven les "Coixins Relacionales", que presenten patrons lluminosos als seus usuaris, en funció del tipus de pressió que aquests exerceixin sobre elles.

Finalment, Seth Goldstein, de l'escola informàtica de la Carnegie Mellon University, va presentar la seva projecto Claytronics, amb el qual pretén crear un material programable.

Aquest consistiria en un una sèrie d'elements de la talla d'un òbol, equipats amb sensors, amb capacitat de càlcul i imants, i capaços d'ensamblar-se per a donar forma a qualsevol objecte (com una taula o una cadira), com si anés una plastilina electrònica. Aquests objectes podrien sentir, transmetre i manipular dades a demanda.

Ara queda per saber quan estarà disponible aquesta informàtica orgànica tan prometedora. Seth Goldstein va assenyalar la data de 2015, però Hiroshi Ishii es va mostrar més prudent, afirmant que serà necessari almenys un segle més perquè aquestes tecnologies arribin a ser una realitat quotidiana, publica la revesteixi Interntactu.

En un article més específic sobre la concepció dels interfícies orgànics, Ishii i altres dos especialistes, Amanda Parkes del MIT i Ivan Poupyrev del Interaction Laboratory de Sony, assenyalen que, a mesura que ens endinsem en el segle XXI, cada vegada està més clar que les nostres relacions amb el moviment han de ser reexaminadas i reevaluadas. El nou tipus d'interfícies orgànics cinètics que està emergint és una nova etapa cap a aquest canvi.

Aquesta transformació serà possible gràcies al ràpid desenvolupament de tecnologies com els motors piezoeléctricos o els polímers electro-actius, que permetran crear interfícies eficaces i barats que podrien ser utilitzats en aplicacions de comunicació o informació. Aquestes aplicacions sobrepassaran les fronteres de la interacció tradicional home-màquina en uns anys, afirmen els especialistes.

Altres propostes interessants

A més dels interfícies orgànics trobats en la CHI 2009, en aquesta fira també s'han pogut trobar altres propostes d'interacció home-màquina interessants. La revesteixi Technology Review ens parla d'alguns dels projectes més cridaners.

En primer lloc, les ulleres per al seguiment de l'ull. Creades per l'Escola Politècnica Federal de Zuric, aquestes ulleres fan possible que l'usuari controli l'ordinador només amb la mirada mitjançant un electrooculograma (EOG), que consisteix que petits elèctrodes situats prop dels músculs dels ulls amidin el moviment d'aquests. Amb aquestes ulleres ja es pot controlar un joc simple d'ordinador però s'espera que permetin prompte aplicacions més complexes, com la introducció de textos només amb l'ull.

Així mateix, el NTT Cyber Solutions de Japó, que està portant a terme experiments amb la temperatura de la pell com nova forma de comunicació va exposar la seva "ratolí calent i fred". Aquest sistema consisteix en una sèrie de modificacions en un ratolí i un trackball perquè aquests s'escalfessin o refredessin en funció de la part de la pantalla per la qual l'usuari dugués el cursor, i van etiquetar certs objectes (com per exemple algunes àrees específiques dintre d'una fotografia) amb informació relativa a la seva temperatura ("calenta", "temperat", "fred").

Per a això, els investigadors van connectar un aparell cridat Peltier al trackball, amb el que s'assolia alterar la temperatura del dispositiu quan el cursor es desplaçava per aquestes àrees. El sistema va permetre que usuaris poguessin jugar a un joc simple de recerques gràcies a les pistes que els anaven proporcionant els diferents canvis de temperatura.

Altres objectes assenyalats van ser els visores de fotografies interactius ("CaraClocks"), aparells que se sincronitzen al ser tocats mostrant fotografies interrelacionades; un robot-telèfon mòbil cridat Cally; i els llumins d'un equip del MIT en les quals es va instal·lar una petita càmera, un micròfon i un microproyector i que servirien per a registrar records especials, atès que són grabadores d'un sol ús.

La Interacció Persona-Ordinador, és la disciplina que estudia l'intercanvi d'informació entre les persones i els ordinadors. El seu objectiu és que aquest intercanvi sigui més eficient: minimitza els errors, incrementa la satisfacció, disminuïx la frustració i en definitiva, fa més productives les tasques que emboliquen a les persones i els ordinadors.

Font: Tendencias 21. http://www.tendencias21.net/Los-inferfaces-organicos-revolucionaran-las-interacciones-humano-ordenador_a3206.html?PHPSESSID=c41af519000e10eaa72013328c873cc5

_____________________________

Portal web DIVERSITAT FUNCIONAL

Blog LES TIC I LA DISCAPACITAT

http://www.diversitatfuncional.org/