LES PERSONES AMB DISCAPACITAT

L'expressió “persones amb discapacitat” és la manera més correcta i àmpliament acceptada, per referir-se als homes i a les dones que formen part del conjunt de persones que, per raó d'un dèficit o anomalia en una estructura o funció corporal, pressenten una absència o una limitació en la seva capacitat funcional; és a dir, en la possibilitat que tenen de realitzar una activitat, ja sigui mental o física, dins els que serien els paràmetres en que ho poden fer la majoria de persones de la seva edat, nivell cultura, circumstàncies personals...

Per tal de poder distingir entre els diferents grups que conformen aquest amplíssim col·lectiu i poder-se referir a un d'ells en particular, se sol fer en funció de les conseqüències més significatives que genera la seva discapacitat. Així, pot parlar-se de persones amb discapacitat psíquica, orgànica, amb discapacitat sensorial, que pot ser auditiva o discapacitat visual, persones amb discapacitat física, o amb trastorns de la mobilitat o, simplement, persones amb mobilitat reduïda...

Expressions com ara “els minusvàlids”, o “persones amb minusvalidesa”, “els discapacitats” o “persones discapacitades”, o “...amb handicaps”, han de ser rebutjades per ser escassament assertives i injustament carregades de prejudicis.

Recentment, des del “Fòrum de Vida Independent” se suggereix emprar l’expressió “homes i dones amb diversitat funcional”. És una nova manera de referir-se a aquestes persones, des d’una opció que abunda la convivència de tots els ciutadans en igualtat de drets i deures i en una equiparació real d’oportunitats, a partir d'un model social accessible, inclusiu i respectuós amb la diversitat.

Aquesta expressió, “persones amb diversitat funcional” es especialment escaient per al grup que tradicionalment s’ha denominat de “persones amb discapacitat física”, és a dir aquell grup de persones que, malgrat les seves greus limitacions per a la mobilitat i per l’autonomia personal (per exemple una persona tetraplègica) gràcies a la preservació de les seves funcions superiors, mantenen la seva capacitat d’autogestió, la independència personal i el ple exercici dels drets que com a ciutadans els hi correspon.

Aproximació conceptual

En 1980 la Organització Mundial de la Salut va aprovar la Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM). El maig de 2001 la OMS va aprovar una nova Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF), que substitueix a l’anterior. En la taula següent apareixen els conceptes bàsics definits en la ambdues classificacions.

CIDDM	CIF
Deficiència: Pèrdua o anormalitat d’una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica.	Deficiència: Problema en les funcions o estructures corporals ja sigui una desviació significativa o una pèrdua.
Discapacitat: Restricció o absència de la capacitat de realitzar una activitat de la manera o dins els marges del que es considera normal.	Limitacions a les activitats: Dificultats que una persona pot tenir en el desenvolupament o realització d’activitats.
Minusvalidesa: Situació de desavantatge que la discapacitat produeix a un individu determinat, limitant-li o impedint-li el desenvolupament d’un rol que seria normal en el seu cas, (en funció de l’edat, sexe i factors socials o culturals).	Restriccions en la participació: Problemes que un individu pot experimentar a l’involucrar-se en situacions vitals.

El concepte de deficiència o dèficit té a veure amb l’estat de salut de la persona, són els símptomes i/o signes produïts pel dany o mal funcionament (malaltia) i afecta a un òrgan o teixit o a la funció d’aquest: manca d’una mà, paraplegia, retard mental, ceguesa, trastorn del llenguatge...

El concepte de discapacitat i el de limitacions a les activitats, tenen a veure amb les conseqüències que la deficiència produeix en la persona i en la seva capacitat per fer coses: dificultat per desplaçar-se, per comunicar-se, per autocuidar-se, per comprendre, per veure...

Els concepte de minusvalidesa i de restriccions a la participació tenen a veure amb la interacció entre l’individu, les seves capacitat i l’entorn en el sentit més ampli: barreres físiques, culturals, econòmiques, de comunicació...

Aproximació en xifres

Al 2002, segons l’“Enquesta de discapacitats, deficiències i estat de salut”, a Espanya hi havia un total de 3.528.221 persones amb alguna discapacitat, això representa un percentatge del 9% de la població.

D'aquest total, 1.455.569 persones eren més joves de 65 anys, el que representaria, aproximadament, el 4% de la població.

La seva distribució en funció de la deficiència que l’origina:

Def. Mentals	514.880	13,9 / 1.000 h.
Def. Visuals	830.784	22,4 "
Def. de l'oïda	820.882	22,2 "
Def. del lleng. parla i veu	53.547	1,4 "
Def. Osteoarticulars	1.255.826	33,9 "
Def. del sistema nerviós	299.430	8,1 "
Def. Viscerals	324.854	8,8 "
Altres deficiències	521.617	14,1 "

La seva distribució segons la discapacitat que provoca:

Per a veure	1.002.300	27,1 / 1.000 h.
Per a sentir-hi	961.358	26,0 "
Per a comunicar-se	359.362	9,7 "
Per aprendre(*)	574.418	15,5 "
Per a desplaçar-se	1.224.046	33,0 "
Per a utilitzar EE SS	1.092.887	29,5 "
Per a sortir fora de casa	2.089.707	56,4 "
Per a cuidar-se a si mateixos	776.885	21,0 "
Per a fer les tasques de casa1.	460.590	39,4 "
Per a relacionar-se amb altres	568.724	15,4 "

(*) Per aprendre, aplicar coneixements i desenvolupar tasques